![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtHBCl2CPhYXddMku-UcpDdzDdoLAPtF6JQUG8uufDJV0kVhV7n6CsjRrpVrUjVv8D_pnGonEeC9clJVjO2DJDhyKbA6vVeGkTGwdd2E8od5Ss0ncHPDXTjvDR5tI5sZyXq5LHA/s320/images.jpg)
A que sona Yuck? Yuck sona a quelcom familiar, a quelcom que et recorda a sons coneguts, sons pretèrits que sonen nous. Una vegada més, sorprèn trobar a teenagers fent bona música de regust vuitantes, música que et fa pensar amb bandes com Paviment, Dinosaur Jr, Yo la tengo, Superchunk, Teenage Fanclub...A bandes que segurament no van arribar a veure néixer. Relleu generacional, generació espontània, o simplement la bona música es transmet per ordre divina, o perquè la naturalesa és sàvia i dona relleu a la bellesa que la compon. Sorprenen per la vitalitat, el nervi, l’energia, l’alegria, la desimboltura, el desvergonyiment, la facilitat en que conjuguen un grapat de cançons d’indie-rock d’una qualitat innegable tot i l’edat dels seus creadors, i no estic parlant d’un producte preconcebut en el laboratori d’un magnat de la industria musical estil Raymond Braun Media Group, sinó de Daniel Blumberg, Max Bloom, Jonny Rogoff i Marico Doi.
Get Away
The Wall
2 comentaris:
thanks for posting this.
De res home, ha estat un plaer.
Publica un comentari a l'entrada