Vacances!

Marxem de vacances!!!










Bones vacances a tothom!
Ens veiem a finals d'agost...

Ens estrenem!

El passat 16 de juliol, convidats per l'associació de veins del barri, varem fer el nostre primer tast de cerveses a la festa major del Camí de la Serra.











Ha estat una experiència molt divertida, que esperem poder repetir en una segona edició l'estiu vinent! Hi esteu tots convidats!

Maredsous Blond

Bèlgica 6º

Fa moltes setmanes que ens apropem a les neveres de l'Sven i entre les finalistes al tast setmanal, entre les escollides a formar part de “lacervesadelasetmana”, entra aquesta cervesa d’abadia belga. Però setmana rere setmana, tant sols queda finalista i queda descartada per a fer el tast setmanal. La veritat és que aquest clàssic, que segurament no es mereix quedar-se en l'oblit, es mereix d'una vegada per totes fer el salt a la nostre llista d'escollides. Així doncs, avui tastarem una blond.

Tastarem una cervesa d’abadia, que no hem de confondre amb una cervesa trapista. Les trapistes, com ja hem comentat altres vegades, només s’elaboren en els monestirs trapenses, concretament en sis belgues i un holandès, i sota l’estricte control de l’abat. En canvi les d’abadia estan inspirades en les receptes que es feien en abadies però es poden fer fora del recinte i sense el control dels monjos. Ens servirem una blond, és a dir una rossa, que en imatge es correspon al nom, però que en gust ens sobtarà al tenir la força i consistència de les receptes d’abadia belga. Al posar-la a la copa ens puja una escuma blanca consistent, tot i que es mostra discreta. La cervesa és de color groc, de color palla. És una mica tèrbola i brillant, com dèiem, una blond!

L’aroma és fresc, com d’herba, la presència és principalment de malta. El llúpol hi és poc, o gens, present. Podem notar-hi, també, fruits... cítrics potser? En boca ens sobta la seva força, podem copsar-hi, ara si, la fruita, taronja? Una amargor força pressent i un punt dolç a caramel i sucre candi. Ens queda una lleugera amargor final que es manté persistent a la boca.

Com hem dit al principi, ens ha sobtat la força i la consistència del gust. Potser la nostra predilecció per les cerveses fosques i en especial per les negres fa que tinguem certs prejudicis a l'hora d'escollir el tast setmanal. Potser hem de començar a deixar de banda certs tabús envers les blonds i començar a gaudir del que és una molt bona cervesa, la blond!

Felicitats!

The Drunk Monk ha assolit el primer lloc a la secció top beer destinations de la prestigiosa web sobre cervesa Ratebeer. Per aquest motiu volem felicitar a l'Sven i a tot l'equip del Drunk Monk, la Conxi, la Jenny, la Berta, l'Elena i la Dúnia, per aquest marescut premi al treball ben fet. Felicitats!

http://www.ratebeer.com/places/top-rated

I pels que ens sentim com de la família, felicitats també.













Bones vacances a tots!

Markus Nikolai - Back (2000)

Markus Nikolai és un personatge peculiar, polifacètic, una visita a la seva pagina web ens pot arribar a donar una idea del seu tarannà. Un artista multi-disciplinar que un bon dia va treure’s de la màniga aquest “Back”, possible banda sonora del seu mon, penso en conceptes com, disseny, avantguardisme, minimalisme, pop-art. Nikolai es mou entre l’electrònica, el microhouse i el techo per crear aquest món suggerent i divertit, desinhibit i sense preocupacions, amb un punt festiu però controlat, un àlbum que et captiva tant per la novetat, com per la curiositat, com per contenir un bon grup de cançons que mantenen el nivell al llarg de tot el disc. Un molt bon treball, si, l’únic però és, que els seus treballs musicals ens arriben en conta gotes. Una decada després, Back s'ha convertit en un dels primers clàssics d'aquest segle.

Us deixo amb, "Passion"




www.markusnikolai.com

Salut!

De Graal Gember

Bèlgica 8º

Seguint en la nostra ruta, en la nostra recerca pel món de les cerveses, sembla que hem trobat el que Indiana Jones va estar buscant per mig món. Nosaltres no ens ha calgut visitar l’Himàlaia, ni barallar-nos amb els nazis, ni que una rosa bufona ens traís. Només ens han calgut unes poques passes fins a Ca l’Sven per trobar De Graal, o sigui el Grial.

Després d’aquesta parida d’introducció, anem al que toca, la cervesa. El seu nom ens indica el que trobarem, Gember, és a dir Gingebre. Gingebre, ens recorda (potser equivocadament) als llibres i pel·lícules de la literatura juvenil anglesa, Enid Bliton, Torres de Malory o Harry Potter. I també, evidentment, als restaurants japonesos que el fan servir per acompanyar el sushi, i d’aquí només recordem l’aroma i un fort gust a colònia. Tindrà gust a colònia la cervesa d’avui?

Amb aquesta preocupació, ens servim la cervesa, que es mostra amb una escuma molt blanca i poc pressent. D’escuma inconsistent i que es retira apressadament. La cervesa és molt clara, daurada, groguenca i molt tèrbola. Avui hem de donar gràcies als restaurants japonesos. Ens ho han posat fàcil, per un cop no tenim cap dubte en l’olfacte, el nostre punt dèbil. Reconeixem l’olor sense error possible. L’olor és fresc i suau, una olor floral, amb aquest punt a colònia que intuíem, olor a Gingebre!

Tot i aquest aroma, que podríem dir que és fort, o amb cos, o personal, la cervesa té un gust suau. Ens sorprèn perquè potser esperàvem notar més la força que el gingebre ens ha aportat en aroma. En gust podem notar les maltes en els tocs a herbes, i amb traces florals, i un cop agafa temperatura amb un punt de picant. El gingebre ens torna en el punt final, té un retorn final amb lleus sensacions dolces i amargues. És una bona cervesa, que no espectacular, equilibrada en el gust, forta i intensa amb l’aroma i perillosa en l’alcohol ja que aquest costa d’identificar-lo en boca. No podem acabar sense contestar-nos la pregunta del principi. Ens hem equivocat al escollir-la? Rotundament: NO! Te gust a colònia? És una bona cervesa, que en aroma recorda a gingebre, però que té una bona presència en boca, és a dir, no tenim la sensació de veure colònia!

Salut! I bona setmana.

PJ Harvey - Let England Shake (2011)

A principis dels anys noranta una noia jova amb només vint anys ens sorprenia amb “Dry” (1992) i “Rid of Me” (1993). Una noia prima i d’aspecte fràgil portava una guitarra elèctrica al coll i cridava “Lick my legs I'm on fire, Lick my legs of desire”. Amb una intensitat interpretativa aclaparadora i amb un extraordinari nivell qualitatiu, feia que el seu directe et deixés sense alè. Naixia un dels últims gran músics del segle passat Polly Jean Harvey. Sovint, amb el temps, aquesta intensitat inicial es perd pel camí, i la música de certs artistes acaben deixant-te indiferent. Amb PJ Harvey m’havia passat quelcom similar, i començava a llegir-me les notícies de l’arribada d’un nou àlbum amb cert recel. Fins a dia d’avui. “Let England Shake” no és “Rid of Me”, però això no vol dir que no pugui arribar a ser tant o més bo. Ens trobem a una PJ inspirada, pletòrica, enorme. Ha parit un disc d’aquells que creixen a cada escolta, que emociona, que enganxa. Profund i d’una bellesa aclaparadora, com ella.

Des del principi...






...fins al final.



Polly Jean Harvey!

www.pjharvey.net

Adelardus

Bèlgica, 7º

Avui hem demanat a l'Sven que ens recomanés una dubble. Coneixeu Adelardus, ens diu. Si clar! Ens mirem tots dos amb complicitat i rient per sota del nas, però no creiem que l'Sven es refereixi al ex-defensa asturià del Barça, així que ens limitem a escoltar interessadament, i assentim amb el cap a tot el que diu, no fos cas que, una vegada més, tornés a senyalar-nos el retol de “Reservat el dret d'admissió”. Ens mostra orgullosament aquesta cervesa de la casa Brouwerij Kerkom, i no és per menys, el seu establiment s'està convertint en tot un luxe pels amants de la cervesa, pocs poden dir, és l'únic lloc on trobareu aquesta cervesa en tota la península.

En llegir l’etiqueta observem que té, entre els ingredients, el que es coneix com a “Gruut”. És a dir, una mescla d’herbes que es feien servir en l’època medieval enlloc del llúpol. En aquest cas, és una mescla de deu herbes de la regió de Limburg, al nord-est de Bèlgica, les quals donaran un toc especial al seu gust. Avui ens ho posen fàcil, així que apuntem el nom de les herbes al marge del full del nostre bloc de notes per quan parlem del gust. Ens servim una cervesa fosca, amb escuma de color trencat, veig o toffe clar. Ens mostra una escuma persistent, amb una bombolla grossa que ens aguantarà una bona estona, ens mostra una imatge semblant a la superfície de la lluna... de la lluna? Apa!

El color és fosc, rogenc, tot i això deixa passar la llum, brilla. És d'un bonic color bordeus. Tanmateix, alhora ens recorda a un vi amb escuma, de joves, bé, quan érem més joves, i no teníem tanta cultura com ara, (a això se li diu ser irònic) en dèiem “calimotxu” . Fins aquí ens ha quedat molt professional, oi que si? Però ara entrem en terreny pantanós, els olors, i és que avui treballem amb una deficiència olfactiva, el que es coneix com: Un refredat de nassos! Tot i això ens arriba una flaire amb un punt dolç, com de prunes o de fruita passada, caramel·litzada. L’aroma també ens aporta un punt final picant.

Com avisava el seu aroma, en boca es confirma una entrada amb un punt dolç, i li notem un gust d’herbes... el Gruut sens dubte! Ja ho diuen els anuncis, no hi ha res com llegir el prospecte abans. I acaba amb un punt aspre final. En certa mesura, ens recorda a les bones ratafies de poble. És una bona cervesa, molt interessant per acompanyar uns postres, pel músic de desprès de dinar, per la sobretaula amb cafè, per les nits de lluna plena d’estiu...

David Kitt - Small Moments (2000)

És curiós com hi ha personatges o grups que de cop i volta apareixen del no res per oferir-nos tot un seguit de cançons que t’enlluernen i emocionen, però de sobte, tal com van aparèixer s’esfumen entre la immensitat de l’oferta global. David Kitt apareix musicalment amb el debut de “Small Moments” l’any 2000, i des de l’habitació de casa seva ens regala tot un reguitzell de bones cançons. És un disc tranquil, agradable, que t’acompanya i et fa companyia. La seva dolça veu suau i amb un toc melancòlic treu el nas per sobre de sedoses bases electròniques i tocs delicats de guitarres. Un disc del tot recomanable, quaranta minuts que se’t fan curts, set petits moments. Abstenir-se fans de High on fire.

Us deixo amb "Another Love Song"

	www.davidkitt.net

Bon cap de setmana!

Celebrem-ho!

Aquest post és per als més incrèduls, tal com vam comentar ahir, van recomanar el nostre bloc a la secció d’en Xavi Bundó “A cop de clic”, secció del programa de Rac1 “El món a Rac1” d’en Jordi Basté. A la secció recomanen cada dia un bloc, un video de You Tube i un grup del Facebook.

A l’enllaç que us deixem a continuació, podeu anar a la icona play de sota el nom de la secció “A cop de clic” prémer play i sentir el tall radiofònic.

http://rac1.org/elmon/a-cop-de-clic/juego-de-tronos

Ah si, ens oblidavem una cosa! La resposta a la pregunta sobre si la imatge ha estat manipulada. La resposta és si, la imatge ha està manipulada. Per raons obvies, on hi ha d'anar la publicitat del programa, hi hem posat el logo del Drunk Monk. Quan veieu la pàgina original ho entendreu.

Salut i cervesa!

Oerbier Reserva 2009

Bèlgica, 13º

Avui es respira nit d’estiu a Ca l'Sven i estrenem la terrassa per a fer el tast, seiem a prop de la gespa fresca i molsuda, aquella que ha acollit a més d'un en una nit estrellada tot cercant aquella que permet demanar desitjos inabastables... avui volem tastar quelcom especial per celebrar que aquest matí han recomanat el nostre bloc a Rac1, a la secció matinal “A cop de clic”. La qual cosa, com la cervesa d’avui, ens crea sensacions contrastades. Quin criteri han fet servir per seleccionar-nos? N’hi ha prou amb que un oient ho recomani? Se l’han mirat? Realment han vist les bajanades que posem... “desitjos inabastables” Bé, per altra banda ens falta poca cosa per obrir una bona cervesa i celebra-ho. Una cervesa especial per una ocasió especial, perquè a vegades ve de gust quelcom diferent a una triple o una lager. Ens l'han presentat com una “vintage”, un producte cuidat fins a l'últim detall i digne dels millors gourmets.

Observem la presentació, i ens trobem amb una etiqueta elegant que ens indica el que ens trobarem: “AGED in oak barrels, refermented in bottle”, és a dir, ens trobem davant d'una cervesa fermentada en barrica, però a diferència d’altres que ja hem comentat, en aquest cas en barriques noves, barriques que no han estat envellides amb altres licors.

Ens la servim, i d'entrada ja ens mostra uns trets diferenciats, per una banda una escuma generosa que baixa amb rapidesa, aquesta és de color fosc i amb la bombolla petita. I en olorar-la ens mostra el seu caràcter, notarem una flaire especial, amb un cos alcohòlic que ens arriba amb força al nas, i un punt àcid i agresta que ens recorda, en certa mesura, a les olors de les guezes. Sentirem també aromes de fusta, no ens dona la sensació de tenir una cervesa entre les mans. El color és fosc, caoba clar, com de caramel, la flaire ja en donava pistes, és una cervesa complexa que creix a cada moment.

El gust de la cervesa és polièdric, seguim amb la sensació de no estar davant d'una cervesa, ja que notem tocs de fusta, amb una entrada forta, dura, tenim la sensació d’estar prenent una copa de licor, com si es tractés d’un conyac amb agulla. De fet ens l'han servit en una copa similar a la del conyac. Té un final amb un punt aspre i àcid, un gust que es manté amb força a la boca. És una cervesa de contrastos, l’aroma ens faria pensar amb una cervesa d’aquelles espesses, d'aquelles de forquilla i ganivet, i no és així. Ens dóna sensació de cremor a la boca, tal com ho fan els licors, però ens treu la set i ens deixa relaxats. És una cervesa que s’ha de prendre amb calma, és una bona copa per després del cafè. És bona, molt bona, podríem dir que espectacular! Ara, ens queda un gran dubte, que fem després d’aquesta cervesa? Quina pregunta més absurda, ho veieu? Doncs una altra cervesa!

Salut i fins la setmana que ve!