Dins d’una atmosfera electrònica i acompanyat per quelcom que podríem anomenar Soul, la metàl·lica veu de James Blake s’entrellaça amb tocs de teclat, clics, blips, i d’altres sons que t’endinsen en un mon desconegut de textures, d’ emocions, i un rerefons de tristesa que et captiva i t’atrapa. La seva veu a vegades robòtica, d’altres entretallada, deixa de ser la part vocal que t’explica la historia, per passar a ser un instrument més. Passada per filtres i acompanyada per cruixits, petits sorolls i percussions minimalistes, forma part del collage sonor final. Aquest jove londinenc de 22 anys, que en un principi podria semblar fred i distant, acaba calant, i et proposa un element sonor més per romandre al sofà contemplant la pluja una grisa tarda de tardor.http://jamesblakemusic.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada