Ha arribat a tot arreu la necessitat de classificar-ho tot, les llistes del millor que ha passat omplen tots els espais. La curiositat em pot, es transforma en obsessió i acabo immers en aquest mon de subjectivitat que per altre banda em descobreix novetats interesants. Una d’aquestes és aquest grup canadenc que sorprèn per la seva brutalitat, per aquestes guitarres rugoses, salvatges, agressives, per la veu gutural i contundent del seu cantant, per ser quelcom que parteix des de la lletjor i que arriba a seduir. Aquesta seducció es deu en part a la dolça veu d’ella, a una veu que surt des del darrere, que sembla haver-se equivocat de disc, de grup, però que acaba per donar un sentit al tot.
El vídeo és més amable que el disc, i segurament el disc ho és més que el seu directe, però si vols donar-te un cop de martell a la mà i vols encertar, millor que primer ho provis amb un de plàstic.
http://lookingforgold.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada