10.4.13

La Trappe Quadrupel

Holanda, 10º

Si no hem perdut el compte, aquesta hauria de ser la última cervesa trappista que ens faltaria per penjar en el blog, i diem hauria, i faltaria, perquè considerar La Trappe una cervesa trappista és un tema que genera debat, bé, fins i tot hi ha qui diria que no hi ha debat possible. El debat està en que hi ha qui no la considera una cervesa trappista pel fet de ser holandesa. Aquests qui, acostumen a parlar flamenc i són veïns dels venerables ciutadans holandesos.

Quan parlem de cervesa trappista, parlem de cerveses elaborades en convents trappistes, convents que es van fundar per monjos francesos que fugien de la revolució de 1789... Resulta que la gran majoria es situaren en terres flamenques i valones, però alguns d’ells varen arribar fins a terres holandeses, fundant una abadia a molts pocs quilometres de la frontera belga. Aquesta és la controvèrsia, se l’ha de considerar cervesa trappista o no?

Nosaltres som del parer que l’ordre trappista no és exclusiva de terres flamenques, i que un ordre religiós és això, un ordre religiós, i no una regió delimitada per fronteres, però bé, també pot ser que la nostra ignorància ens traeixi. De totes maneres, i gràcies a la nostra destresa en qüestions emocionals, ens sembla percebre que el problema rau en només un petit desacord empàtic, i que per tant La Trappe és trappista i punt.


Però anem a lo rellevant, a la poesia liquida, i deixem estar els debats superflus... I es que a la copa ens està esperant una cervesa ambarina, amb una escuma semi consistent, d’un color blanc i amb una bombolla petita. El color es d’un àmbar molt ataronjat, amb un punt de rovell. I es que de les diferents cerveses que ens ofereix la cervesera Brouwerij de Koningshoeven, hem triat una quàdruple que mostra una imatge que es correspon plenament amb aquest estil.
En aroma té un punt dolcet i mostra per sobre de tot  la força de les maltes, amb olor a herbes, a gespa tallada, a terra. En boca trobem un líquid amb un punt dolç, caramel·litzat, i amb traces d’herbes. Ens en prenem un bon glop i constatem que després d’això la copa pesa menys! Reflex inequívoc que la cervesa és bona, per tant resolem que és una bona cervesa, que és una cervesa amb bon cos, i interessant, per sobre de qualsevol debat limítrofa. Per acabar de treure'n l'entrellat parlem amb el mestre, i aquest apunta a una nova controvèrsia. A més a més de ser holandesa, la distribució va a càrrec d'una multinacional com Bavaria, sacrilegi! Una cosa és que sigui holandesa, i una altra molt diferent és que no tot el procés passi per mans dels monjos, com diuen els canons dels productes trappistes. Ara entem el càstig, és l'única cervesa "trappista" que no trobareu a l'extensa i selecta carta del The Drunk Monk. Ja dèiem que la ignorància traeix. Tot i que no hi ha res com ser ignorant per ser feliç i prendre una cervesa sense complexes.