![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUun0g4pzDr2tG8-qHLYx_fmyg6ZoWI-J7VKBg0Pb24GArfgACWeZ1lnMznnoy8md1pNxdlEV7BvrsDz_yT7jlAFrF51N6p24uJiPe9bb74b_e1n02p-Svtl2OuIoxuvmFPwNXMg/s320/imagesCAX2YRHW.jpg)
Es pot anar des de Erik Satie, passant per Chick Corea travessant diferents formes musicals fins arribar a Luomo, passant per Markus Nicolai? La resposta és Nicolas Jaar. Això que pot semblar un jeroglífic i la seva resposta, és la manera de voler descriure el que se sent escoltant l’últim treball d’aquest jove, 21 anys, novaiorquès d’arrels xilenes. El petit Nicolas se’ns a fet gran, gran en tots els sentits, madur, ja que només la maduresa i la serenitat pot donar com a resultat una obra d’aquestes dimensions, i gran per enorme. Enorme qualitat des del principi fins al final, capaç des de l’electrònica connectar a través d’empelts de clàssica, jazz, blues i crear un tot compacte a partir de peces tranquil·les, elegants, brillants, que no et deixen indiferent, que et fan parar l’orella i descobrir que hi ha molta bellesa al darrera.
"Space Is Only Noise If You Can Sea"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada