7.5.12

Deutscher Porter



Alemanya 8º

A l’hora de tastar una cervesa nova, està bé assabentar-se d’alguna informació extra que ens expliqui quatre coses del que tenim entre les mans. I avui més que mai, ja que estem davant d’una cervesa alemanya, país que hi ha qui anomena bressol de la cervesa, i que està sota l’estricta llei de la puresa, o no? Intentem d’esbrinar quelcom més. Quin tipus de cervesa és? D’on ve? Qui l’ha fet? Així que consultem el nostre diccionari d’estar per casa, (en aquest cas un amb dues cames que circula a munt i a vall) Ens confirma que la gent que ha elaborat la cervesa s’anomenen Freigeist Bierkultur, que segons ens diuen, vol dir cultura lliure de la cervesa, fet que ens comença a donar pistes del que ens trobarem, tastarem una cosa fora de la llei!

La cervesa que tastem avui té dos elements que l’allunyen del concepte Porter que ens apunta el seu nom. Si que transmet la imatge d’una Porter, però cal saber que el mestre cerveser a decidit fer servir dos ingredients diguem-ne “alternatius” per a elaborar aquesta cervesa, dos elements que faran allunyar-la d’una Porter clàssica, la sal i quelcom innomenable, Bretanomyces, una bactèria que s’utilitza per elaborar les cerveses de fermentació espontània. Toma ya! Ni puresa alemanya, ni anglesa, ni hòsties. En aquest cas, la imatge de la casa cervesera és tota una declaració de principis. 



Ens posen la cervesa en una copa de licor, i a simple vista sembla una Porter de bon estil, sobretot pel color. És negra, és opaca, és densa, però ja d’entrada apunta un element diferencial, en abocar-la al got no genera pràcticament gens d’escuma, trobem a faltar l’escuma densa i color cafè típica de les Porters. Amb prou feines ens mostra un petit tel, i ens queda el dubte si això bé donat per la sal o per l’innomenable... Bretanomyces. En aroma també ens mostra algun tret diferencial que no esperem, li notem aromes d’herbes i un punt alcohòlic que no acabem de comprendre, ja que “només” té 8 graus.


És doncs una cervesa amb una imatge dura, tosca, forta, però que un cop a la boca ens mostra un punt més tendre, un gust més fresc, un punt salat i un cos més suau del que esperàvem. L’entrada ens l’ofereix el punt àcid de la Bretamonyces, aquell punt àcid de les làmbiques que no sol agradar, i al final ens mostra el gust salat que li aporta la sal. Ens sobta també la poca densitat de la cervesa, element que segueix contraposant-se a la imatge que ens mostrava d’entrada, en definitiva és una cervesa un punt suau, agraïda i no gaire agressiva en boca. Cal recordar que li hem de deixar temps, per tal que amb la temperatura ambient millori, és una cervesa que no creiem que s’hagi de servir massa freda. Tota una troballa per tastar quelcom diferent!