És a partir d’aquest disc quan el grup introdueix altres sons a través de sintetitzadors
i caixes de ritmes, és a partir d’aquí quan el grup comença a definir el que
acabarà sent el seu so definitiu. So que prové de l’escena ianqui independent, però amb
certs matisos jazzístics que són els que acaben per fer d’aquest grup quelcom singular.
I perquè no dir-ho també, aquest grup té més a més un personatge que em meravella,
com és el multi-instrumentista John McEntire. Música tranquil·la i elegant
acompanyada per una veu xiuxiuada a cau d’orella. Es pot demanar més, però serà
en un altre lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada