Catalana 5,5º
Seguim tastant cerveses catalanes,
ja que el camí que varen iniciar fa uns anys els cervessers artesanals catalans
cada vegada va donant més bons fruits. I cada vegada van obrint-se més espais
en botigues i locals especialitzats.
El primer que ens sobte al llegir l’etiqueta
és la procedència, Valldoreix. I és que en aquestes contrades ens imaginàvem altres
activitats més nostrades, pàdel, hípica... Però com sabeu molts de vosaltres
aquests prejudicis només ens serveixen per atraure més la nostra atenció!
Tot i això, la segona cosa que ens
ha atret és l’etiqueta en si, ens agrada, simple, però efectiva. I és que a vegades
les coses més senzilles són les que funcionen. Trobem encertada la tipografia,
el color, les flors de llúpol per sota, però no podem evitar arrufar el nas
quan veiem que està escrita en castellà. A l’etiqueta ens destaquen dues coses
més, diuen que el llúpol és americà,
però quin? N’hi deuen haver millions de diferents! I que volen donar un gust
mediterrani a la cervesa, no sabíem que hi hagués un Mediterrani castellà.
Per cert ens preguntem que vol dir
el nom: Krut, i ho podem trobar a la web de la casa (també en castellà) “Krut es un ser
mítico, mitad hombre-mitad pájaro, símbolo de poder y de
sabiduría y símbolo también de Tailandia,” a la web també
podeu trobar alguna de les llegendes que d’ell s’expliquen.
Vaja, que com expliquen a la seva
web, és una cervesa de trobada entre cultures:“Reunimos un estilo de fabricación
californiano con ingredientes mediterráneos y una sutileza asiática”
Potser un argument massa forçat i un
final massa rebuscat per acaba fent només una cervesa, no creieu? Preferim la subtilesa
i la senzillesa. Bé, però anem al que toca.
A la copa es mostra forta i rabiosa.
Amb una escuma de color blanc trencat o beig clar, és efervescent amb bombolla
petita, però cau ràpidament. El color es de mel, ambar clar, és opaca, dona la
percepció de ser densa. Trobem que és un color bonic, tot i que no es brillant
ni translucida.
L’aroma és a cítrics, a llima? És
fresc i un punt àcid o agre. Ens destaca a la nariu el llúpol. Realment ens
sembla una olor atractiva,
interessant... ara mediterrania?
Però en boca no ens destacarà tant
aquesta sensació del llúpol, es gustosa, saborosa, però sense tenir la força
amarga o àcida que sentiem al nas. Entra bé, de forma suau, amb un subtil punt
amarg i picant. És lleugera, i amb un cos elegant. És consistent i fresca, en
boca notarem també un lleuger gust maltejat... Al final, tot i que predomina el
llúpol, ens dona un regust dolcet. Creiem que és una cervesa ben compensada i
equilibrada en tots els sentits.
Creiem que cal una reflexió sèria
sobre la moda de les cerveses llupolitzades, estan bé, ens agraden, però no cal
abusar, amb la quantitat de possibilitats que hi ha...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada