Kriek

Bèlgica 6,9º

http://www.tgaverhopke.be

 

Un cop més l’etiqueta ens ha pogut, la imatge exterior d’aquesta cervesa trenca amb el nostre tòpic que els belgues no saben de disseny i la seva etiqueta sòbria i clara ens ajuda a prendre aquesta decisió. Això i, segurament, el fet que sigui una cervesa d’aquelles que es diuen “diferents”, d’aquelles que no agraden a tothom, és a dir d’aquelles que tenen el seu públic... bé de fer totes tenen el seu públic, no?

Ens servim en copa i ja comença a denotar que és diferent, si algú s’apropa a nosaltres pensarà que ens estem fent un “tinto de verano” i és que la cervesa d’avui ens mostra aquesta imatge, de color rogenc, rosat, en certa mesura un Bordeus aigualit amb una escuma lleugera i gran i to brillant i transparent dona més la sensació d’un cava rosat o d’un vi rosat d’agulla, un matheus per exemple, o d’una barreja tosca de vi amb gasosa més típica de les guinguetes d’algunes platges de la costa peninsular que no pas d’estar a la barra de can Sven!

Aquesta cervesa es feta a partir del sistema de fermentació espontània i acabada amb una gran quantitat de fruita, en aquest cas cirera, que li aportarà els sucres necessaris per donar feina al nostre amic fong, de fet el nostra treballador amic no donarà a l’abast i les cireres deixaran una considerable traça de sucre afegit. Al nas ja ens destacarà aquest aspecte, notarem l’acidesa i la frescor de les geuzes però ens destacarà, també, l’aroma dolcenc i empallegós de les cireres madures.

La bombolla ens destacarà en boca per la seva suavitat, per donar un pessigolleig lleuger a la nostra llengua, i el gust és principalment dolç, potser menys del que el nas ens podia indicar i menys del que la quantitat de cirera (pot arribar a un 30%) que sabem que hi posen. La dolçor va acompanyada d’altres traces: suau, sedosa, fresca i un punt àcida. Amb poca força alcohòlica i un cos molt suau, refresca i ajuda a passar les calors del final d’estiu.

Dirty Bastard

EEUU 8,5º

http://foundersbrewing.com

Avui no sabem per on iniciar l’anàlisi de l’etiqueta… massa informació? Per començar l’estil, Scotish Ale , ens pensàvem que els escocesos només sabien destil·lar la malta, però ja fa temps que demostren el contrari.  Aquest estil ens apunta a una cervesa d’alta fermentació, amb deu maltes diferents, més maltejada, i de caràcter  fort. L’etiqueta segueix donant dades en aquesta línia, ens avisen de 8,5º i 50 IBU. Per acabar també comentarem el nom, Dirty Bastard, que si el nostre anglès no ens falla, és alguna cosa així com “brut bastard”, que ens recorda a pelis de Clint Eastwood.

Al servir-nos podem observar una cervesa amb bombolla gran i poca escuma, d’un color veig o toffe, que desapareix ràpidament. Avui si que en el color no hi ha dubte, ambre, de fet ambre fosc, de fet molt fosc! És a dir, que casi estem en els marrons ataronjats del ambre, és opaca i sembla molt densa. El color, la densitat, l’escuma ens segueixen donant pistes de la cervesa, del cos, de la força.

En olor ens segueix apuntant aquesta idea, aquest cop amb aromes de maltes, de dolçor, de mel o caramel, és un aroma atractiu, suggerent, engrescador, promet. “Sven, una forquilla i un ganivet!” I és que avui tot apunta a que tenim dins la copa una d’aquelles cerveses amb cos, densa, saborosa, gustosa, de les que cal mastegar!

En boca notem que efectivament dolceja, té un punt alcohòlic però molt ben integrat, és amarga, els seus 50 IBU es fan notar en boca, tot i que en aroma no han estat molt pressents. La bombolla gran que notem en boca no té la presència que esperàvem.  Copsem els gustos de maltes, la sensació d’herba fresca i gust de la terra. És una cervesa ben elaborada, la força de la malta, l’alcohol i els llúpols són equilibrats, deixant una sensació de tenir-ho tot molt ben posat, lligat i integrat.