La veritat és que em perdo en els estils. No en tinc ni idea. Disco-punk, Lo-fi, Trance-hop, Grunge-gaze... i així podria fer una llista infinita, ja que qualsevol persona que escriu en una revista, és a dir, entesos en música, tenen la necessitat vital de classificar-ho tot i de definir la música amb el mínim de paraules possibles, i per sort dels qui els agrada la varietat, hi ha tants estils com artistes. De fet hi ha artistes que són un estil en si mateix. Bé, no sé si The Rapture fan Rock, Punk, Disco, Electrònica, House o una barreja te tot. El que si sé segur és que no és Folk i que no és música contemplativa. És música que et convida a moure’t, és música festiva, és música alegra i que et contagia ganes de fer alguna que altra imprudència. I en aquest sentit, aquest grup de Nova York a donat en el clau, oferint-nos un àlbum que convida a l’optimisme i a la rauxa, i on cap de les cançons et deixa descansar fins al final. Fins el final i més enllà! http://therapturemusic.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada