14.3.13

Reptilian Heretic

Catalunya 8º
http://www.cervesareptilian.blogspot.com.es


Fa masses setmanes que anem acumulant tastos i no en pengem cap. Comença a semblar que això del blog és una simple excusa per anar a fer una cervesa cada divendres i compartir una estona amb l'Sven, la gent de la casa i els habituals dels divendres. Però no és així, o potser si... Per tant ja és hora que desencallem aquest blog i retrobem el camí de la lletra.

I ho fem amb un estil de cervesa que ens agrada, que permet gaudir lentament de petits plaers, que fa més suportables els mals tràngols i que combina bé l'amargor del llúpol i l'alegria de l’alcohol. Ens servim doncs una Imperial Stout pensada per passar els llargs hiverns i per navegar pels rius gelats de Rússia.

Ens servim a la copa una cervesa d'escuma generosa, amb bombolla gran, i densa en tots els seus aspectes. Ens dona la sensació d'un bon irlandès amb la seva nata muntada per sobre. Però el color de l'escuma és fosc, veig, i deixa una petjada intensa i consistent a la copa. El color es sense dubte negre, no farà falta pantones ni altres estratègies per definir-lo... fosca, negra i opaca. Ens dona la sensació d’estar davant d'un cafè amb molta escuma sobre.

L'aroma ens trasllada a les cerveses torrefactes, a xocolata, a cacau, a regalèssia, a caramel de flam, a tofes, a un punt sec i aspre. Tot això ens apunta cap a una cervesa amb cos, amb personalitat. En boca, però, és sedosa, tot i la força dels gustos torrats que l’hi ha donat les maltes torrefactes. Té un punt moderat d'amargor, que en alguns moments ens pot semblar desagradable, tot i que en aquest punt sembla que avui no ens acabem de posar d'acord. Caldrà que en fem una altra i segur que arriba el moment en que tot ho veiem igual i es fàcil posar-nos d’acord!