http://www.cervesareptilian.blogspot.com.es
Fa masses setmanes que anem acumulant tastos i no en pengem
cap. Comença a semblar que això del blog és una simple excusa per anar a fer
una cervesa cada divendres i compartir una estona amb l'Sven, la gent de la
casa i els habituals dels divendres. Però no és així, o potser si... Per tant
ja és hora que desencallem aquest blog i retrobem el camí de la lletra.
I ho fem amb un estil de cervesa que ens agrada, que
permet gaudir lentament de petits plaers, que fa més suportables els mals tràngols
i que combina bé l'amargor del llúpol i l'alegria de l’alcohol. Ens servim
doncs una Imperial Stout pensada per passar els llargs hiverns i per navegar
pels rius gelats de Rússia.
Ens servim a la copa una cervesa d'escuma generosa, amb
bombolla gran, i densa en tots els seus aspectes. Ens dona la sensació d'un bon
irlandès amb la seva nata muntada per sobre. Però el color de l'escuma és fosc,
veig, i deixa una petjada intensa i consistent a la copa. El color es sense
dubte negre, no farà falta pantones ni altres estratègies per definir-lo...
fosca, negra i opaca. Ens dona la sensació d’estar davant d'un cafè amb molta
escuma sobre.
L'aroma ens trasllada a les cerveses torrefactes, a xocolata,
a cacau, a regalèssia, a caramel de flam, a tofes, a un punt sec i aspre. Tot
això ens apunta cap a una cervesa amb cos, amb personalitat. En boca, però, és
sedosa, tot i la força dels gustos torrats que l’hi ha donat les maltes torrefactes.
Té un punt moderat d'amargor, que en alguns moments ens pot semblar
desagradable, tot i que en aquest punt sembla que avui no ens acabem de posar
d'acord. Caldrà que en fem una altra i segur que arriba el moment en que tot ho
veiem igual i es fàcil posar-nos d’acord!
