Hospitality - Hospitality (2012)

Arriben des de Nova York sense fer gaire soroll. Pop fresc i contagiós construït a base de melodies que recorden altres grups, però al mateix temps originals i sobretot amb la presència de la meravellosa veu d’Amber Papini. Electricitat continguda a les guitarres, ritmes sincopats que serveixen per configurar cançons fresques, cançons que transmeten optimisme i ganes de viure. Un disc amb una cançó directe, un dard d’aquests que t’enganxa a la primera, però també un disc replè d’altres cançons que en mica en mica t’atrapen per sempre.

Un disc per oblidar cabòries, i sens dubte un dels millors al·licients per seguir endavant, per sentir-te viu i gaudir de l’estiu, el sol radiant i el Mediterrani. Cosa que, encara que no sigui des de la coberta d’un iot luxós ho farem igualment encara que no els agradi.

http://www.mergerecords.com/artists/hospitality

iStout

Nova Zelanda 10º

http://8wired.co.nz

Avui ens anem a les antípodes! I des de l’altre punta del mon ens arriba el que ells diuen una interpretació moderna del que és una Imperial Stout. Ens trobem amb una presentació sòbria, austera, simple i al·legant, i amb una contra etiqueta que es presenta i t’introdueix. Tanmateix també ens recomana algun maridatge que potser seria bo provar, com per exemple acompanyar-la d’un bon whisky de malta o d’una generosa cullerada de gelat de vainilla.

Efectivament! Ens servim una cervesa negra, d’aquelles que no enganyen. Ambre clar? Ambre fosc? Ambre ataronjat? No! Negra! Opaca! Petroli! Ens la serveixen en una copa de conyac, suposem que per la seva graduació. Comença rabiosa, amb una escuma generosa, però que es redueix ràpidament i de color cafè amb llet.

En olorar-la sentim les maltes torrefactes i un punt final alcohòlic, aquell punt que t’arrossa els pels de dins el nas. La tastem. Efectivament, petroli! Densa agressiva, però suau, potent final amb un punt a xocolata.

Com diuen ells a l’etiqueta, una GRAN cervesa. Bé, no sabem si es refereixen a la mida de la botella, ja que es presenta amb botella de 50 cl, o a la dimensió de la seva qualitat. Això si, encara que sigui de Nova Zelanda, i ens referim al fet de no ser d’un país d’una demostrada tradició cervesera, i com diuen ells a una interpretació d’un clàssic, per a nosaltres una gran troballa, i una nova casa cervesera per a tenir en compte. 8 WIRED BREWING.

The Postal Service - Give Up (2003)

La primera vegada que vaig veure’ls en directe va ser tota una festa. El disc ja m’agradava i esperava amb ganes veure’ls en concert. La primera sorpresa va ser descobrir que darrere d’aquest projecte només hi havia dos persones, el cantant de Death Cab For Cutie Ben Gibbard i el productor musical Jimmy Tombarello. En Jimmy en la foscor i darrere dels ordinadors feia anar tots els ritmes enllaunats. També hi havia una noia en un altre racó, i només il·luminada per un focus feia les veus. En Ben anava d’un instrument a un altre sense parar fent la resta, i cantat!. I sonaven de collons. Aquest cop més que mai m’ha costat triar una cançó de tast, però aquí la teniu. Us recomanaria que us escoltéssiu tot el disc sencer. Com us deia. Tota una festa.

http://www.postalservicemusic.net

Krut Gold

Catalana 5,5º

http://www.krut.es

Seguim tastant cerveses catalanes, ja que el camí que varen iniciar fa uns anys els cervessers artesanals catalans cada vegada va donant més bons fruits. I cada vegada van obrint-se més espais en botigues i locals especialitzats.

El primer que ens sobte al llegir l’etiqueta és la procedència, Valldoreix. I és que en aquestes contrades ens imaginàvem altres activitats més nostrades, pàdel, hípica... Però com sabeu molts de vosaltres aquests prejudicis només ens serveixen per atraure més la nostra atenció!

Tot i això, la segona cosa que ens ha atret és l’etiqueta en si, ens agrada, simple, però efectiva. I és que a vegades les coses més senzilles són les que funcionen. Trobem encertada la tipografia, el color, les flors de llúpol per sota, però no podem evitar arrufar el nas quan veiem que està escrita en castellà. A l’etiqueta ens destaquen dues coses més,  diuen que el llúpol és americà, però quin? N’hi deuen haver millions de diferents! I que volen donar un gust mediterrani a la cervesa, no sabíem que hi hagués un Mediterrani castellà.

Per cert ens preguntem que vol dir el nom: Krut, i ho podem trobar a la web de la casa  (també en castellà) “Krut es un ser mítico, mitad hombre-mitad pájaro, símbolo de poder y de sabiduría  y símbolo también de Tailandia,” a la web també podeu trobar alguna de les llegendes que d’ell s’expliquen.  

Vaja, que com expliquen a la seva web, és una cervesa de trobada entre cultures:“Reunimos un estilo de fabricación californiano con ingredientes mediterráneos y una sutileza asiática”

Potser un argument massa forçat i un final massa rebuscat per acaba fent només una cervesa, no creieu? Preferim la subtilesa i la senzillesa. Bé, però anem al que toca.

A la copa es mostra forta i rabiosa. Amb una escuma de color blanc trencat o beig clar, és efervescent amb bombolla petita, però cau ràpidament. El color es de mel, ambar clar, és opaca, dona la percepció de ser densa. Trobem que és un color bonic, tot i que no es brillant ni translucida.

L’aroma és a cítrics, a llima? És fresc i un punt àcid o agre. Ens destaca a la nariu el llúpol. Realment ens sembla una olor  atractiva, interessant... ara mediterrania?

Però en boca no ens destacarà tant aquesta sensació del llúpol, es gustosa, saborosa, però sense tenir la força amarga o àcida que sentiem al nas. Entra bé, de forma suau, amb un subtil punt amarg i picant. És lleugera, i amb un cos elegant. És consistent i fresca, en boca notarem també un lleuger gust maltejat... Al final, tot i que predomina el llúpol, ens dona un regust dolcet. Creiem que és una cervesa ben compensada i equilibrada en tots els sentits.

Creiem que cal una reflexió sèria sobre la moda de les cerveses llupolitzades, estan bé, ens agraden, però no cal abusar, amb la quantitat de possibilitats que hi ha...

Grimes - Visions (2012)

Aquesta canadenca de Vancouver fa música electrònica propera a la música industrial, la qual cosa no és que m’atreies gaire, però un cop escoltat el disc uns quants cops haig de reconèixer que és de lo milloret que he escoltat aquest any. La seva dolça veu s’entrellaça amb sons electrònics, amb sons sincopats i brucs, i fins i tot amb ritmes ballables, tot plegat es conjuga en harmonia per oferir-nos un resultat d’allò més, em perdo, collonut. Una escapada cap a un altre tipus de música, cap a una música que segurament no sentirem a la radio. Que bé! 

http://www.grimesmusic.com

DouGall's 942

Cantabria 4,2º

http://www.dougalls.es

Últimament ens estan arribant molt bones cerveses de la resta de la península. Al birrasana de Blanes varem poder provar diferents caldos i comprovar que la bona cultura cervesera s’hi està extenent a poc a poc. Avui us presentem una cervesa que prové del cantàbric. D’entrada ens trobem amb una etiqueta molt complerta que ens descriu la temperatura per prendre-la, entre 8 i 13 graus, els ibus 55, el color (ebc 10), o el vas amb que hauríem de veure-la. Demostrant així un coneixement i unes ganes de transmetre’l.

Ens servim una cervesa que es mostrarà com una bona Pale Ale, color clar, groc, ens recorda les tardes a la pallissa d’en Jordi. O color ambre clar (que ens agrada aquest concepte). És transparent, brillant, neta... molt translucida. L’escuma és de gran bombolla, efervescent i blanca... molt blanca! Al final deixa un lleu tel, consistent, tant al voltant de la copa com a sobre del líquid. L’aroma és molt fresc, i podem notar tons cítrics, ataronjats.

En boca es nota la força del llúpol, té un punt amarg presisitent. Notem també la presència de la bombolla, grosa i eferevescent. Copsem també els trets cítrics que apuntava en nas. Té un gust fresc, floral i constant. És una cervesa amb cos, i això és de valorar... ja que normalment critiquem d’aquells que es possen a fer cervesa el fet de no aconseguir una birra que mantingui la seva personalitat a la boca, que ens deixi regust i ens acompanyi en la nostra conversa. A vegades provem cerveses que passen com l’aigua i ens abandonen com un mal desodorant. I aquest no és el cas, ja que aquesta cervesa es manté en boca, ens acompanyara una estona fent-nos sentir l’amargor, la frescor i els cítric.