Kriek

Bèlgica 6,9º

http://www.tgaverhopke.be

 

Un cop més l’etiqueta ens ha pogut, la imatge exterior d’aquesta cervesa trenca amb el nostre tòpic que els belgues no saben de disseny i la seva etiqueta sòbria i clara ens ajuda a prendre aquesta decisió. Això i, segurament, el fet que sigui una cervesa d’aquelles que es diuen “diferents”, d’aquelles que no agraden a tothom, és a dir d’aquelles que tenen el seu públic... bé de fer totes tenen el seu públic, no?

Ens servim en copa i ja comença a denotar que és diferent, si algú s’apropa a nosaltres pensarà que ens estem fent un “tinto de verano” i és que la cervesa d’avui ens mostra aquesta imatge, de color rogenc, rosat, en certa mesura un Bordeus aigualit amb una escuma lleugera i gran i to brillant i transparent dona més la sensació d’un cava rosat o d’un vi rosat d’agulla, un matheus per exemple, o d’una barreja tosca de vi amb gasosa més típica de les guinguetes d’algunes platges de la costa peninsular que no pas d’estar a la barra de can Sven!

Aquesta cervesa es feta a partir del sistema de fermentació espontània i acabada amb una gran quantitat de fruita, en aquest cas cirera, que li aportarà els sucres necessaris per donar feina al nostre amic fong, de fet el nostra treballador amic no donarà a l’abast i les cireres deixaran una considerable traça de sucre afegit. Al nas ja ens destacarà aquest aspecte, notarem l’acidesa i la frescor de les geuzes però ens destacarà, també, l’aroma dolcenc i empallegós de les cireres madures.

La bombolla ens destacarà en boca per la seva suavitat, per donar un pessigolleig lleuger a la nostra llengua, i el gust és principalment dolç, potser menys del que el nas ens podia indicar i menys del que la quantitat de cirera (pot arribar a un 30%) que sabem que hi posen. La dolçor va acompanyada d’altres traces: suau, sedosa, fresca i un punt àcida. Amb poca força alcohòlica i un cos molt suau, refresca i ajuda a passar les calors del final d’estiu.

Dirty Bastard

EEUU 8,5º

http://foundersbrewing.com

Avui no sabem per on iniciar l’anàlisi de l’etiqueta… massa informació? Per començar l’estil, Scotish Ale , ens pensàvem que els escocesos només sabien destil·lar la malta, però ja fa temps que demostren el contrari.  Aquest estil ens apunta a una cervesa d’alta fermentació, amb deu maltes diferents, més maltejada, i de caràcter  fort. L’etiqueta segueix donant dades en aquesta línia, ens avisen de 8,5º i 50 IBU. Per acabar també comentarem el nom, Dirty Bastard, que si el nostre anglès no ens falla, és alguna cosa així com “brut bastard”, que ens recorda a pelis de Clint Eastwood.

Al servir-nos podem observar una cervesa amb bombolla gran i poca escuma, d’un color veig o toffe, que desapareix ràpidament. Avui si que en el color no hi ha dubte, ambre, de fet ambre fosc, de fet molt fosc! És a dir, que casi estem en els marrons ataronjats del ambre, és opaca i sembla molt densa. El color, la densitat, l’escuma ens segueixen donant pistes de la cervesa, del cos, de la força.

En olor ens segueix apuntant aquesta idea, aquest cop amb aromes de maltes, de dolçor, de mel o caramel, és un aroma atractiu, suggerent, engrescador, promet. “Sven, una forquilla i un ganivet!” I és que avui tot apunta a que tenim dins la copa una d’aquelles cerveses amb cos, densa, saborosa, gustosa, de les que cal mastegar!

En boca notem que efectivament dolceja, té un punt alcohòlic però molt ben integrat, és amarga, els seus 50 IBU es fan notar en boca, tot i que en aroma no han estat molt pressents. La bombolla gran que notem en boca no té la presència que esperàvem.  Copsem els gustos de maltes, la sensació d’herba fresca i gust de la terra. És una cervesa ben elaborada, la força de la malta, l’alcohol i els llúpols són equilibrats, deixant una sensació de tenir-ho tot molt ben posat, lligat i integrat.

Headhunters - Jo Nesbø

Ja fa molts anys que els autors suecs de novel·la negra em tenen fascinat, Mankell, Larsson, jungsted o  Läckberg, han estat a la meva tauleta de nit amb els seus misteris i els seus personatges.  Però a poc a poc he anat avançant i creuant fronteres, a vegades per consells de bons amics o a vegades per simple curiositat. I vaig arribar al Nesbø per descobrir el seu policia Harry Hole turmentat per uns fets passats a Australia i al sud est asiàtic que els editors de la península no volen que descobrim (no han traduït els primers llibres de la saga!).

Per això al entrar a la típica sessió de cinema infantil (o familiar) d’agost, vaig correr a prendre nota de la propera estrena (24 d’agost) d’una peli basada en un llibre d’aquest autor. Em varen faltar poques hores per tenir-lo entre les mans, per poder-lo llegir abans d’anar a veure-la, la veritat és que després de la primera decepció de no poder  veure, de moment, l’inspector Hole a la pantalla, ha estat un llibre captivador.

La història comença amb una presentació, més aviat lenta, del personatge, del seu entorn i de la seva doble vida... cercatalents i lladre de quadres. Per entrar tot seguit a una trama ràpida, intensa i desconcertant. Amb acció, amb moments irònics, amb sorpreses, amb tensió... En situacions que et fan emprenyar i que et fan sentir simpatia pel personatge i justificar els seus fets, amb moments d’ironia i somriure, amb sensacions de fàstic escatològic, amb girs inesperats de la trama i amb finals que no esperes!

Nesbø torna a sorprendre, i em va tornar a tenir enganxat al llibre en tot moment, m’acompanyava a la platja, a dormir, a la cuina i al wc fins que no vaig resoldre el final, si alguna cosa li he de criticar és que se’m va fer curt!

No es d’estranyar que l’hagin dut a la gran pantalla, en quedes pensant  que era abans, l’ou o la gallina, o en aquest cas és un llibre per fer una peli o una peli per fer un llibre! Ara et queda el dubte, estarà a l’alçada la peli? Com hauran resolt algunes escenes?... No queda remei, caldrà anar al cine!

La veritat és que la peli està a l’alçada, amb ritme, amb tensió i un punt d’ironia va desgranant la trama del llibre. Tot i que es permeten algun canvi en la trama, suposadament per adaptar –se al llenguatge de la pantalla, però manté l’essència del llibre i l’esperit de la trama i dels personatges... imprescindible llibre i pel·lícula, o millor pel·lícula i llibre!

Rosdel

Bèlgica 5,8º

http://www.nieuwhuys.be

Per tornar de vacances que millor que tornar als referents de cervesa que inspiren aquest bloc, tornem a la nostra mare terra cervesera i us presentem una cervesa belga, de tipus Ale, Bruna... Només començar però, patim el que no sabem si és una factura conseqüent a la nostra longevitat ocular, o que la cervesa sorprenentment ens ennuvola la vista abans de la ingesta. Tanmateix també pot ser que al llarg dels anys els creadors d’etiquetes hagin desenvolupat una visió superdotada. Avui doncs i tot i fer us de la lupa del mestre, de l’etiqueta, a part de dir que és correcte, no podem dir-ne res més

Ens servim preocupats, per a una possible visita al oculista, i observem com es precipita cristal·lina dins les nostres copes fins a mostrar un cos ambre, amb un punt rogenc, com les pells dels “guiris” que es pensen que el color gamba de Palamós és un color Pantone. Ens mostra un color ataronjat suau, tot i que la gama seria groguenca (per no dir groc palla)... però en copa ens agafa un color més contundent. L’escuma és poc pressent, escassa, com la de les onades en dies de calma, i baixa mantenint un tel suau.

Un cop passat el sentit de la vista, que avui ens tenia preocupats, deixem actuar als altres sentits, el nostre nas atrofiat de sempre ens indica un aroma fresc, d’herba recent tallada,  i la nostra llengua ens aporta més dades, la notem dolceta, però de forma agradable, no empallegosa. A més ens aporta traces de malta i gustos d’herba. Ens agrada l’equilibri que ens dona, és matisada, i si li donem una estona pren força, amb un punt amargant al final i amb més presència de les sensacions herbàcies. És una bona cervesa per tancar un estiu calorós, és fresca, agradable... i és una cervesa per acompanyar-nos en aquelles tardes d’estiu quan comença, per fi, a circular l’aire. Collons! Quina calor que hem passat. Què haguéssim fet si no haguéssim tingut a mà una bona cervesa  ben fresqueta?