Leopold 7

6,2º

Braserie de Marsinne

Bèlgica

Avui ens surt la venada verda, i ens hem deixat portar pel concepte i no per la cervesa. I el concepte és fàcil i l'hauríem d'aplicar a tot en aquesta vida, una cervesa verda, ecològica i sostenible. És a dir una cervesa que intenta tenir poc impacte a l'entorn i que parteix de la premisa que el planeta és dels que el vivim ara i dels que vindran després... I això, si a més és una bona cervesa, ens convenç com per decidir ràpidament!

Aquesta és una cervesa amb una imatge clara, una rossa que no sembla enganyar, amb un color ataronjat, ambre clar, a la copa és molt translúcida i brillat i mostra una escuma blanca, clara, com d'ou a punt de neu i una bombolla fina i ferma que puja pel centre de la copa. La imatge apunta a una cervesa fresca i l'aroma ens ho confirma, ens omple i obra les anrius amb un arom fresc d'herbes o flors, ens apunta a un cos molt maltejat en boca., i amb la sensació d'un lleu aroma àcid que remarca més la percepció que serà una cervesa fresca i molt personal.

Potser no és una cervesa espectacular, però que a mesura que agafa la temperatura del local ens dona un cos marcat, amb el gust a maltes, l'aspror inicial el gust amb la dolçor característica d'una ale. Si peca d'alguna cosa és de ser massa equilibrada, plana, i no mostrar algun tret destacat, però és possible que el seu tret destacat és l'etiqueta que té de ser la cervesa més sostenible d'Europa!

The Kernel

Imperial Brown Stout

london 1856

9,9º

The Kernel Brewery

Anglaterra

Avui tinc un dia típic de tardor, si d'aquells melancòlics que et posaries dins una banyera, un bon CD i una bona birra i deixaries que la sorra anés caient lentament dins del rellotge. I al arribar al Drunk, m'he apropat a la nevera i mentre sonava una llista de l'spoty, tranquil·la, compensada... ho he tingut clar avui volia una birra que m'acompanyes, que em fes costat en una tarda d'aquelles que seuries al balcó i observaries com creix la tempesta dins del mar, com la pluja cau contra el mar i els llamps trenquen en l'horitzó.

I és amb aquest estat d'ànim que la mirada para en les simples etiquetes de la casa Kermel, una casa anglesa que ja fa temps que hauria d'haver aparegut per aquest blog. I es que darrera la seva imatge sobria i senzilla solen amagar unes cerveses fermes, amb caràcter i molta força. D'aquesta casa m'agraden sobretot les negre, juguen amb els torrefactes de tal forma que donen mil matisos als seus “caldos”.

A la copa és una cervesa amb bona imatge, negre, opaca, amb sensació de densa i amb una escuma torrada, de color de café amb llet i poques ganes de fer-se veure, puja poc i marxa ràpidament, per quedar-se discretament amb una lleugera petjada al voltat de la copa. Mentre escric l'aroma arriba amb força, les maltes torrades ens donen traçades de garrofa, de cacao, de torrats, tot enmarat en un alcohol que no s'amaga tot i no ser una cervesa amb una graduació de més de 10 graus. L'aroma em dona la sensació de terra mullada, potser és l'estat d'anim, potser es la tardo que fa poc que ha arribat, o potser no se dir que és... però en aspirar amb els ulls clucs m'arriben les notes dels Pets i sento la lletra de “... sento l'olor a terra mullada...”

En boca sentirem els torrefactes, el cacau, el cafè... i qui sap si la garrofa, però com que no l'he tastada mai no puc afirmar-ho. Al paladar et queda amb una patina suau i s'ompla amb la forta presència dels seus 9,9 graus alcohòlics.... i un punt de dolçor que ho amara tot. És bona en gust i d'aquelles que ens acompanyaran tot el vespre, vagis a passejar per la ciutat mullada, o caminis pel sotabosc fred.

Buff, sort que poca gent m'ha d'aguantar en una tarda tonta, o potser hauria de dir nyonya, com aquesta!

 

Dulle Teve

10º

Brouwerij De Dolle Brouwers

Bèlgica

Desprès de donar moltes voltes a la nevera avui ens hem decidit per una belga, potser fa masses dies que voltem per Europa sense anar als orígens o potser és que la horrorosa etiqueta ens ha cridat l'atenció. Un bon recurs publicitari es que, per bo o dolent, es recordin de tu i evidentment aquesta etiqueta es inoblidable.

Tenim una cervesa amb imatge forta i vigorosa, l'escuma puja amb força i ràbia i es manté força estona, un color ataronjat clar i una escuma blanca amb bombolla gran i persistent. L'aroma és penetrant, ens domina des de lluny i ens crida l'atenció pels tocs dolços, amb traces àcides i aroma d'herbes recent tallades. No necessitem apropar-la al nas per que ens cridi l'atenció... Etiqueta, escuma, aroma... tot ens indica que és una cervesa que li agrada fer-se veure.

Quan la tastem segueix mostrant-se amb caràcter, per una banda d'entrada una bombolla que et fa pessigolles al paladar i un gust entre amarg i dolç. El gust podríem dir que “belgueja”, suposem que deu ser cosa del llevat i del estil, però evidentment no podem dir que no es belga! No s'amaga i es mostra amb força els gustos de les maltes, del llevat i el toc de caramel de les triples... tenint en compte que sembla seguir els manuals de les tripples belgues, cal suposar que quan ens aixequem del tamboret notarem l'alcohol que solen amagar tant bé. Pot ser bona per acompanyar una sopar gustos, de formatges, de carn de caça... i sobretot per gaudir amb bona companyia, és a dir poden tenir temps per xerrar i pair... dels sopars fins a la matinada!

En definitiva podríem parlar d'una cervesa impertinent, que es mostra tal i com és i que no amaga cap de les seves característiques!