Imperial Brown Stout
london 1856
9,9º
Anglaterra
Avui tinc un dia típic de tardor, si
d'aquells melancòlics que et posaries dins una banyera, un bon CD i
una bona birra i deixaries que la sorra anés caient lentament dins
del rellotge. I al arribar al Drunk, m'he apropat a la nevera i
mentre sonava una llista de l'spoty, tranquil·la, compensada... ho
he tingut clar avui volia una birra que m'acompanyes, que em fes
costat en una tarda d'aquelles que seuries al balcó i observaries
com creix la tempesta dins del mar, com la pluja cau contra el mar i
els llamps trenquen en l'horitzó.
I és amb aquest estat d'ànim que la
mirada para en les simples etiquetes de la casa Kermel, una casa
anglesa que ja fa temps que hauria d'haver aparegut per aquest blog.
I es que darrera la seva imatge sobria i senzilla solen amagar unes
cerveses fermes, amb caràcter i molta força. D'aquesta casa
m'agraden sobretot les negre, juguen amb els torrefactes de tal forma
que donen mil matisos als seus “caldos”.
A la copa és una cervesa amb bona
imatge, negre, opaca, amb sensació de densa i amb una escuma
torrada, de color de café amb llet i poques ganes de fer-se veure,
puja poc i marxa ràpidament, per quedar-se discretament amb una
lleugera petjada al voltat de la copa. Mentre escric l'aroma arriba
amb força, les maltes torrades ens donen traçades de garrofa, de
cacao, de torrats, tot enmarat en un alcohol que no s'amaga tot i no
ser una cervesa amb una graduació de més de 10 graus. L'aroma em
dona la sensació de terra mullada, potser és l'estat d'anim, potser
es la tardo que fa poc que ha arribat, o potser no se dir que és...
però en aspirar amb els ulls clucs m'arriben les notes dels Pets i
sento la lletra de “... sento l'olor a terra mullada...”
En boca sentirem els torrefactes, el
cacau, el cafè... i qui sap si la garrofa, però com que no l'he
tastada mai no puc afirmar-ho. Al paladar et queda amb una patina
suau i s'ompla amb la forta presència dels seus 9,9 graus
alcohòlics.... i un punt de dolçor que ho amara tot. És bona en
gust i d'aquelles que ens acompanyaran tot el vespre, vagis a
passejar per la ciutat mullada, o caminis pel sotabosc fred.
Buff, sort que poca gent m'ha
d'aguantar en una tarda tonta, o potser hauria de dir nyonya, com
aquesta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada