10º
Bèlgica
Desprès de donar moltes voltes a la
nevera avui ens hem decidit per una belga, potser fa masses dies que
voltem per Europa sense anar als orígens o potser és que la
horrorosa etiqueta ens ha cridat l'atenció. Un bon recurs
publicitari es que, per bo o dolent, es recordin de tu i evidentment
aquesta etiqueta es inoblidable.
Tenim una cervesa amb imatge forta i
vigorosa, l'escuma puja amb força i ràbia i es manté força
estona, un color ataronjat clar i una escuma blanca amb bombolla gran
i persistent. L'aroma és penetrant, ens domina des de lluny i ens
crida l'atenció pels tocs dolços, amb traces àcides i aroma
d'herbes recent tallades. No necessitem apropar-la al nas per que ens
cridi l'atenció... Etiqueta, escuma, aroma... tot ens indica que és
una cervesa que li agrada fer-se veure.
Quan la tastem segueix mostrant-se amb
caràcter, per una banda d'entrada una bombolla que et fa pessigolles
al paladar i un gust entre amarg i dolç. El gust podríem dir que
“belgueja”, suposem que deu ser cosa del llevat i del estil, però
evidentment no podem dir que no es belga! No s'amaga i es mostra amb
força els gustos de les maltes, del llevat i el toc de caramel de
les triples... tenint en compte que sembla seguir els manuals de les
tripples belgues, cal suposar que quan ens aixequem del tamboret
notarem l'alcohol que solen amagar tant bé. Pot ser bona per
acompanyar una sopar gustos, de formatges, de carn de caça... i
sobretot per gaudir amb bona companyia, és a dir poden tenir temps
per xerrar i pair... dels sopars fins a la matinada!
En definitiva podríem parlar d'una
cervesa impertinent, que es mostra tal i com és i que no amaga cap
de les seves característiques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada