28.11.10

Malheur 12

Bèlgica, 12º
Involuntàriament, i sense premeditació, un cop escollida la cervesa per a la cata d’aquesta setmana, ens trobem parlant de l’etiqueta un altre cop. Ens mirem, i ens preguntem si començar comentant que encertada és la nostre proposta teòrica sobre les etiquetes belgues. Pensem que aquesta etiqueta podria corroborar la nostra “teoria” sobre el discutible criteri a l’hora d’escollir el disseny de les seves etiquetes. En aquest cas ens trobem amb una imatge de logotip model superheroi, entre el Superman i en Harry Potter, amb la M de Malheur. Però com no volem que es converteixi en un debat sobre quelcom totalment objectiu, i perquè som més elegants que tot això, decidim que ens dedicarem a les excel·lències del contingut i no a les misèries del continent. Així que decidim que no comentarem res sobre l’etiqueta.




En aquest cas hem escollit una cervesa d’alta fermentació, una d’aquestes a les que solem tornar. Mentre anàvem parlant, ja ens l’hem posat a la copa, i l'hi hem donat temps a que l’escuma desaparegui. Aquí ens detenim per apuntar quelcom que ens sobte. D’inici ens trobem una escuma rabiosa, que puja espessa, acompanyada per una bombolla petita i amb un color torrat, amb tons a l’escuma del cafè. Aquesta s’acomoda ràpidament a la copa, i tant ràpid com puja, baixa, quedant només en un petit tel que desapareixerà del tot sense deixar petja final.

Al posar-la a la copa, observem una cervesa fosca, torrada, d’un color caoba fosc. Per l’escuma, el color i l’aroma inicial ens pot recordar una porter, sense tenir la densitat típica d’aquestes. Al apropar la copa al nas ens entrà un aroma torrat de maltes i cafè, caramel·litzat, i un lleu olor de llúpol. Aquest aroma que nosaltres relacionem amb el que és una cervesa belga.

Un cop fem un primer glop, ens sorprèn l’entrada amb un toc picant, suposem degut a aquesta força rabiosa de l’escuma inicial que ens torna en boca. Un cop passat aquest primer moment, ens trobem amb una cervesa amb cos, amb un regust dolç, o millor dit agredolç, reconeixem en el tast l’olor que hem trobat en olorar-la. Al final, el gust que ens queda en boca, és el de la malta torrada. Un record que ens connecta amb els cops que hem mastegat malta directament. És una cervesa amb un final llarg, un final que ens acompanyarà fins l’endemà.
Publicat per Moisès i Joan

27.11.10

Avi Buffalo - Avi Buffalo (2010)

Setembre, finals d’estiu, ambient de Festa Major i no paro d’escoltar aquest grup de Los Angeles. És un d’aquests àlbums que anomeno “eldiscdelasetmana”, un d’aquells que comencen a sonar i sonar sense parar.

El que més em sorprèn tot mirant el llibret interior, és la cara de jovencells que fan tots plegats. I dic sorprèn, perquè te’n fas creus que una obra d’aquestes dimensions l’hagin creat quatre nois que acaben de sortir de l’institut. A l’interior s’inclou un text després de les lletres, (és d’agrair que encara hi hagi algú que tingui el detall de posar-les), que comença explicant:
“The Avi Buffalo recordin project began about 3 years ago, when I was 16 and a sophomore in high school”

Deu ni do! Trobem cançons pop ensucrades, amb un toc de mal geni elèctric quan cal, guitarres cristal·lines que recorden altres sons ja escoltats, però amb la personalitat inqüestionable que li dona la veu de l’Avi Zahner-Isenberg. No és que en sàpiga gaire d’anglès, però es veu que, l’Avi Zahner-Isenberg escriu les lletres, toca la guitarra i canta...ella es diu Rebeca Coleman, fa les veus i toca els teclats. Ai (sospir), l’amor, que bonic que pot arribar a ser quan tens 16 anys. Espero que abans de trencar facin un altre disc. Tot i que hi ha artistes que després d’una ruptura han fet grans àlbums. Bé, però això serà un altre dia. Avui toca gaudir de la frescor, la innocència i l’encís d'Avi Buffalo.



Aquí us deixo amb la segona cançó del disc “What’s In It for?” Estratosfèrica!

23.11.10

Neil Young - Ragged Glory (1990)

El primer record que tinc d'en Neil Young és veure'l a la televisió, acompanyat només amb una guitarra acústica electrificada i una harmònica. Em vaig quedar bocabadat per l'impacte. La passió, la força, l’emotivitat, la ràbia amb que deixava anar els seus cops de ma a la guitarra tot cridant “Keep on rockin’ in the free world”. Allò va fer que canvies quelcom dins meu, l’àlbum era Freedom i era l’any 1989.


Per casa n’hi havia més de discs d’en Neil Young, i poc a poc va anar entrant a la meva vida. L’any següent, després de Freedom, va treure Ragged Glory, la qual cosa va fer que en Neil m’acompanyés per sempre més. Després d’uns quants anys d’experiments apropant-se a altres estils musicals, recuperava els grans Crazy Horse, tornava a l’ús del feedback i la distorsió, ja apuntats a Freedom, i provinents d'un temps passat. Tanmateix, també trobem altres trets que ens acosten a aquest passat. Que ens acosten a un altre gran disc seu, Rust Never Sleeps, el retorn al rock dur, contundent, cru, punyent, a aquesta guitarra que l’hi surt del més profund de l’anima i que et posa la pell de gallina. Gravat a la seva granja de Califòrnia, sembla que en Neil i els seus vells amics es tanquessin al garatge, tal com mostra la portada del disc, per gravar-lo d’una sola tirada, ben endollats als seus poderosos amplificadors, sense producció ni hòsties. A més a més i acabant amb els paral·lelismes, la continuació discogràfica va ser el també enorme disc en directe Weld, recordant el directe de Rust Never Sleeps, Live Rust.


Neil Young & Pearl Jam!
La seva petja és tant profunda que fins i tot hi ha qui diu que va ser el "Padrí del grunge", grups com Sonic Youth, Pearl Jam o Nirvana entre altres van reconèixer públicament la gran influència d'aquest músic independent, integra i genial.
http://www.neilyoung.com

21.11.10

Amarante

Bèlgica, 7,5º

Sorprenentment comencem la cata parlant de l’etiqueta. Rumiem en veu alta, però no gaire, no sigui que l’Sven ens senti, i resolem que l’etiqueta tot i ser belga no és horrorosa. Té un disseny auster, elegant i subtil, fent bo el principi “less is more”, enunciant-nos què ens trobarem en el seu interior. Penses que qui la va crear la nit anterior es va passar una mica amb el llúpol, però un cop l’enganxes la trobes genial.



Un cop la servim comencem a adonar-nos que estem davant d’una gran cervesa, una d’aquelles a les que de tant en tant hi tornes. Observem un color net, clar, pàl•lid i translúcid, amb un to preciós que recorda el de la mel de romaní. Al caure dins la copa genera una espuma consistent, no abundant, en certa mesura la justa, que persisteix fins a l’últim glop deixant la petja del seu caràcter.
El que més destaca d’aquesta cervesa és la olor, una olor que et permetria reconèixer-la a ulls clucs en qualsevol moment. En olorar-la es presenta forta i penetrant, t’omple els narius de forma contundent i agressiva, és en aquests moments que t’adones de que estàs davant d’una cervesa diferent a les altres. Captes la seva la personalitat d’una forma precisa abans d’arribar a la boca i reps el tret característic ja anunciat a l’etiqueta. El primer tast l’acompanya una bombolla petita i fina que fa l’entrada suau, equilibrant aquesta primera flaire que et deixa descol•locat.

Ara si, la testem, i hi trobem, pebre, si, si, pebre. Un nèctar deliciós amb un toc de pebre que es reconeix de forma clara i concisa. Aquesta cervesa té més força en l’aroma que en el gust, en això rau la seva gràcia, en que la força de l’aroma de pebre contrasta amb un gust matisat on el pebre forma part d’un conjunt. Al paladar és suau i gustosa, equilibrada, donant al final un punt de força que es manté constant mentre continues fent la sobretaula, parlant de política, futbol o decidint quina altra cervesa et prendràs.

I al final tornes a l’etiqueta, i te la mires fixament tot rumiant i movent el cap amunt i avall assentint afirmativament...ens tornarem a trobar.

Publicat per Moisès i Joan

14.11.10

Norai

Catalunya, 7º

D’entrada, cal tenir en compte que estem davant d’una cervesa d’estil Porter. De fet els de Zologaarden la defineixen com a “Porter robust”. Així doncs, si busquem a la literatura cervesera, trobem que és una cervesa de la família de les fosques, que es caracteritzen per gustos de malta amb xocolata negra i una amargor de llúpols contundents. (El libro de la Cerveza, de Tim Hampson , Ed.).

En aquest cas, ens trobem, doncs, amb una cervesa fosca, negra, “petroli” com en diuen alguns, feta per la gent de Zulogaarden de Rubí, amb llúpols Goldings i Fuggles; des del nostre humil punt de vista, creiem que és interessant i que s’ha de tastar (tal com diu el mestre Sven a la seva carta).

Quant a color, doncs, és negra, fosca i opaca, amb una escuma amb un to de cafè que es manté consistent i ens aguanta altiva mentre n'anem parlant. En olorar-la, trobem una aroma molt intensa de cafè torrat. Un cop la tastem, l’entrada és forta, hi destaquen tots els gustos de la malta torrada, ens n'omple la boca i el paladar, tot i que és més suau que les altres Porter. Però, de sobte, se’ns escapa. Té un final precipitat, ens falta el gust perllongat i perd consistència. El cop d‘entrada inicial desapareix i ens deixa orfes del seu encís primer. Trobem a faltar que assoleixi aquest cos que es mereix, per arrodonir el que creiem que és un treball excel·lent.

Publicat per Moisès i Joan

13.11.10

De tornada...

S’ha acabat la reflexió i he decidit reactivar el blog. Com podeu veure amb aquest temps el món de la cervesa m’ha atret amb força... fins al punt que de tant en tant, de moment amb més fracassos que èxits, he intentat fer la meva pròpia cervesa.
Evidentment la resta de temes que m’interessen continuaran tenint presència en aquests posts, però el que pot tenir més continuïtat és els articles referents al món cerveser.
A més comptaré amb la col·laboració d’un amic, en Moises, amb qui compartim moltes vegades cerveses, per escriure a quatre mans el nostre humil comentari sobre algunes de les birres que compartim la majoria de divendres.
Tot i que el món cerveser hi hem entrat a partir de la cervesa belga i que últimament estem tastant cerveses americanes, hem decidit començar amb una cervesa d’una microceveseria catalana, ja que en aquests últims mesos han sorgit amb força diferents cases i cerveses que posen el llisto de la cervesa catalana a un bon nivell. Així doncs en poques hores penjarem el nostre primer comentari...