Norai

Catalunya, 7º

D’entrada, cal tenir en compte que estem davant d’una cervesa d’estil Porter. De fet els de Zologaarden la defineixen com a “Porter robust”. Així doncs, si busquem a la literatura cervesera, trobem que és una cervesa de la família de les fosques, que es caracteritzen per gustos de malta amb xocolata negra i una amargor de llúpols contundents. (El libro de la Cerveza, de Tim Hampson , Ed.).

En aquest cas, ens trobem, doncs, amb una cervesa fosca, negra, “petroli” com en diuen alguns, feta per la gent de Zulogaarden de Rubí, amb llúpols Goldings i Fuggles; des del nostre humil punt de vista, creiem que és interessant i que s’ha de tastar (tal com diu el mestre Sven a la seva carta).

Quant a color, doncs, és negra, fosca i opaca, amb una escuma amb un to de cafè que es manté consistent i ens aguanta altiva mentre n'anem parlant. En olorar-la, trobem una aroma molt intensa de cafè torrat. Un cop la tastem, l’entrada és forta, hi destaquen tots els gustos de la malta torrada, ens n'omple la boca i el paladar, tot i que és més suau que les altres Porter. Però, de sobte, se’ns escapa. Té un final precipitat, ens falta el gust perllongat i perd consistència. El cop d‘entrada inicial desapareix i ens deixa orfes del seu encís primer. Trobem a faltar que assoleixi aquest cos que es mereix, per arrodonir el que creiem que és un treball excel·lent.

Publicat per Moisès i Joan