21.11.10

Amarante

Bèlgica, 7,5º

Sorprenentment comencem la cata parlant de l’etiqueta. Rumiem en veu alta, però no gaire, no sigui que l’Sven ens senti, i resolem que l’etiqueta tot i ser belga no és horrorosa. Té un disseny auster, elegant i subtil, fent bo el principi “less is more”, enunciant-nos què ens trobarem en el seu interior. Penses que qui la va crear la nit anterior es va passar una mica amb el llúpol, però un cop l’enganxes la trobes genial.



Un cop la servim comencem a adonar-nos que estem davant d’una gran cervesa, una d’aquelles a les que de tant en tant hi tornes. Observem un color net, clar, pàl•lid i translúcid, amb un to preciós que recorda el de la mel de romaní. Al caure dins la copa genera una espuma consistent, no abundant, en certa mesura la justa, que persisteix fins a l’últim glop deixant la petja del seu caràcter.
El que més destaca d’aquesta cervesa és la olor, una olor que et permetria reconèixer-la a ulls clucs en qualsevol moment. En olorar-la es presenta forta i penetrant, t’omple els narius de forma contundent i agressiva, és en aquests moments que t’adones de que estàs davant d’una cervesa diferent a les altres. Captes la seva la personalitat d’una forma precisa abans d’arribar a la boca i reps el tret característic ja anunciat a l’etiqueta. El primer tast l’acompanya una bombolla petita i fina que fa l’entrada suau, equilibrant aquesta primera flaire que et deixa descol•locat.

Ara si, la testem, i hi trobem, pebre, si, si, pebre. Un nèctar deliciós amb un toc de pebre que es reconeix de forma clara i concisa. Aquesta cervesa té més força en l’aroma que en el gust, en això rau la seva gràcia, en que la força de l’aroma de pebre contrasta amb un gust matisat on el pebre forma part d’un conjunt. Al paladar és suau i gustosa, equilibrada, donant al final un punt de força que es manté constant mentre continues fent la sobretaula, parlant de política, futbol o decidint quina altra cervesa et prendràs.

I al final tornes a l’etiqueta, i te la mires fixament tot rumiant i movent el cap amunt i avall assentint afirmativament...ens tornarem a trobar.

Publicat per Moisès i Joan

2 comentaris:

Filisteo ha dit...

Hablando de etiquetas...ejem...no se ve!!! Tenéis que fotografiar mejor o descargarlas de internet o algo. ¿Cómo podemos recordar una cerveza si no sabemos que pinta tiene?. "Acuerdaté del nombre belga" me direis. Sí, pero si va unido a un recuerdo visual de la etiqueta. Recordar que los profanos no distinguimos una lager de un redbull. Por lo demás...el próximo viernes voy para allá que se me está acumulando el trabajo!!

Filisteo ha dit...

Esto...haciendo click en la foto se ve muy bien...no he dicho nada...