Bèlgica 6,9º
Un cop més l’etiqueta ens ha pogut, la imatge
exterior d’aquesta cervesa trenca amb el nostre tòpic que els belgues no saben
de disseny i la seva etiqueta sòbria i clara ens ajuda a prendre aquesta
decisió. Això i, segurament, el fet que sigui una cervesa d’aquelles que es
diuen “diferents”, d’aquelles que no agraden a tothom, és a dir d’aquelles que
tenen el seu públic... bé de fer totes tenen el seu públic, no?
Ens servim en copa i ja comença a denotar que
és diferent, si algú s’apropa a nosaltres pensarà que ens estem fent un “tinto
de verano” i és que la cervesa d’avui ens mostra aquesta imatge, de color rogenc,
rosat, en certa mesura un Bordeus aigualit amb una escuma lleugera i gran i to
brillant i transparent dona més la sensació d’un cava rosat o d’un vi rosat
d’agulla, un matheus per exemple, o d’una barreja tosca de vi amb gasosa més
típica de les guinguetes d’algunes platges de la costa peninsular que no pas
d’estar a la barra de can Sven!
Aquesta cervesa es feta a partir del sistema
de fermentació espontània i acabada amb una gran quantitat de fruita, en aquest
cas cirera, que li aportarà els sucres necessaris per donar feina al nostre
amic fong, de fet el nostra treballador amic no donarà a l’abast i les cireres
deixaran una considerable traça de sucre afegit. Al nas ja ens destacarà aquest
aspecte, notarem l’acidesa i la frescor de les geuzes però ens destacarà,
també, l’aroma dolcenc i empallegós de les cireres madures.
La bombolla ens destacarà en boca per la seva
suavitat, per donar un pessigolleig lleuger a la nostra llengua, i el gust és
principalment dolç, potser menys del que el nas ens podia indicar i menys del
que la quantitat de cirera (pot arribar a un 30%) que sabem que hi posen. La
dolçor va acompanyada d’altres traces: suau, sedosa, fresca i un punt àcida.
Amb poca força alcohòlica i un cos molt suau, refresca i ajuda a passar les
calors del final d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada