EEUU 8,5º
Avui no sabem per on iniciar l’anàlisi de l’etiqueta… massa informació? Per començar l’estil, Scotish Ale , ens pensàvem que els escocesos només
sabien destil·lar la malta, però ja fa temps que demostren el contrari. Aquest estil ens apunta a una cervesa d’alta
fermentació, amb deu maltes diferents, més maltejada, i de caràcter fort. L’etiqueta segueix donant dades en
aquesta línia, ens avisen de 8,5º i 50 IBU. Per acabar també comentarem el nom,
Dirty Bastard, que si el nostre anglès no ens falla, és alguna cosa així com
“brut bastard”, que ens recorda a pelis de Clint Eastwood.
Al servir-nos podem observar una cervesa
amb bombolla gran i poca escuma, d’un color veig o toffe, que desapareix
ràpidament. Avui si que en el color no hi ha dubte, ambre, de fet ambre fosc,
de fet molt fosc! És a dir, que casi estem en els marrons ataronjats del ambre,
és opaca i sembla molt densa. El color, la densitat, l’escuma ens segueixen
donant pistes de la cervesa, del cos, de la força.
En olor ens segueix apuntant aquesta
idea, aquest cop amb aromes de maltes, de dolçor, de mel o caramel, és un aroma
atractiu, suggerent, engrescador, promet. “Sven, una forquilla i un ganivet!” I
és que avui tot apunta a que tenim dins la copa una d’aquelles cerveses amb
cos, densa, saborosa, gustosa, de les que cal mastegar!
En boca notem que
efectivament dolceja, té un punt alcohòlic però molt ben integrat, és amarga,
els seus 50 IBU es fan notar en boca, tot i que en aroma no han estat molt
pressents. La bombolla gran que notem en boca no té la presència que
esperàvem. Copsem els gustos de maltes,
la sensació d’herba fresca i gust de la terra. És una cervesa ben elaborada, la
força de la malta, l’alcohol i els llúpols són equilibrats, deixant una
sensació de tenir-ho tot molt ben posat, lligat i integrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada