7.9.12

Headhunters - Jo Nesbø


Ja fa molts anys que els autors suecs de novel·la negra em tenen fascinat, Mankell, Larsson, jungsted o  Läckberg, han estat a la meva tauleta de nit amb els seus misteris i els seus personatges.  Però a poc a poc he anat avançant i creuant fronteres, a vegades per consells de bons amics o a vegades per simple curiositat. I vaig arribar al Nesbø per descobrir el seu policia Harry Hole turmentat per uns fets passats a Australia i al sud est asiàtic que els editors de la península no volen que descobrim (no han traduït els primers llibres de la saga!).
Per això al entrar a la típica sessió de cinema infantil (o familiar) d’agost, vaig correr a prendre nota de la propera estrena (24 d’agost) d’una peli basada en un llibre d’aquest autor. Em varen faltar poques hores per tenir-lo entre les mans, per poder-lo llegir abans d’anar a veure-la, la veritat és que després de la primera decepció de no poder  veure, de moment, l’inspector Hole a la pantalla, ha estat un llibre captivador.
La història comença amb una presentació, més aviat lenta, del personatge, del seu entorn i de la seva doble vida... cercatalents i lladre de quadres. Per entrar tot seguit a una trama ràpida, intensa i desconcertant. Amb acció, amb moments irònics, amb sorpreses, amb tensió... En situacions que et fan emprenyar i que et fan sentir simpatia pel personatge i justificar els seus fets, amb moments d’ironia i somriure, amb sensacions de fàstic escatològic, amb girs inesperats de la trama i amb finals que no esperes!
Nesbø torna a sorprendre, i em va tornar a tenir enganxat al llibre en tot moment, m’acompanyava a la platja, a dormir, a la cuina i al wc fins que no vaig resoldre el final, si alguna cosa li he de criticar és que se’m va fer curt!
No es d’estranyar que l’hagin dut a la gran pantalla, en quedes pensant  que era abans, l’ou o la gallina, o en aquest cas és un llibre per fer una peli o una peli per fer un llibre! Ara et queda el dubte, estarà a l’alçada la peli? Com hauran resolt algunes escenes?... No queda remei, caldrà anar al cine!
La veritat és que la peli està a l’alçada, amb ritme, amb tensió i un punt d’ironia va desgranant la trama del llibre. Tot i que es permeten algun canvi en la trama, suposadament per adaptar –se al llenguatge de la pantalla, però manté l’essència del llibre i l’esperit de la trama i dels personatges... imprescindible llibre i pel·lícula, o millor pel·lícula i llibre!