Bèlgica 9,5º
Avui toca un clàssic. Avui toca tast en directe, és a dir, a mesura que anem avançant en el tast, anem entrant els comentaris al blog. Una nova experiència que potser ens permetrà ser més eficients en el dia a dia d'aquest blog. Això si és que som capaços d'arribar a fer les dos coses alhora. Així doncs, ens servim, una cervesa clara, transparent i molt groguenca, com un toc de palla (palla envcellida! diu un de nosaltres... millor que no entrem en debats que no sabrem per on sortir! li replica l'altre). L'escuma es blanca, consistent, generosa, amb textura de clara muntada. En imatge es atractiva i apunta ja bones maneres!
La copa en que es sol servir té un punt característic, la seva forma provoca la concentració de les bombolles just en el centre, on hi ha inscrita la inicial de la marca, fent una columna efervescent que puja perfectament vertical per buscar l'escuma blanca superficial. Una bombolla fina i elegant.
En nas cap sorpresa, sentim l'aroma del llúpol, normal, si sentissim olor de cargols a la llauna si que seria una sorpresa, però es clar un dry hopping no pot fer un altre aroma! És un aroma fresc, com d'herba acabada de tallar, olor de camp, d'estable net, d'herboristeria... Els llupols son de cinc tipus diferent, utilitzant pel dry hopping el llúpol citra que li dona un punt de citrics, potser llima?.
En gust té un punt amargant i equilibrat i una entrada molt suau. És fresca i elegant. És una cervesa que fa honor al seu nom (diable, dimoni,...), pasa i entra molt bé, però és perillosa, al tenir molt ben amagats els seus 9,5º alcohòlics. El seu nom no té res a veure amb el de moltes cerveses de nom satànic, sinó que al tastar-la quan encara no tenia nom algú va dir: "Gordverdone! dat's ne echte duvel!!", és a dir: "Cagun dena! Això és un veritable diable!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada