EEUU, 5’5ºhttp://www.anchorbrewing.com/
Apropant-se el Nadal, i tot esperant el tast de cerveses nadalenques que ja ens han anunciat, hem decidit tastar o millor dit, retastar la Anchor, una cervesa americana provinent de Sant Francesc. Aquesta casa, de llarg recorregut en el mon cerveser que cada any intenta sorprendre als seus seguidors fent una cervesa a partir de la sàvia d’algun arbre diferent.
Fa un temps vam tastar la versió del 2010, tot i que era una molt bona opció, avui hem decidit tastar la seva versió anterior, la del 2009, que esta feta, com es pot veure a l’etiqueta, a partir del “Cupressus macrocarpa”.
Així doncs ens servirem una cervesa que com a mínim pretén tenir un caràcter singular i propi. En copa és una cervesa amb escuma generosa, d’entrada molt efervescent, amb un color veig fosc, i que baixa amb rapidesa fins a pràcticament desaparèixer. És fosca, amb tons rogencs, robins i caramel·litzats. Entre la poca presència de l’escuma i el seu color, en un principi ens sobte aquest aspecte com de, Coca-cola? Sort que l’aroma i el gust la delaten. L’olor és fort i persistent, ens dona la sensació d’una cervesa que ha passat per barrica, amb tocs de fusta. Copsem també notes alcohòliques, la dolçor de la pegadolça i un aroma com a sotabosch.
Xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa); sinònim Callitropsis macrocarpa. És una espècie d'arbre endèmic de la costa central de Califòrnia, és de la família de les cupressàcies com el xiprer. Actualment els arbres supervivents es troben només en dues localitats californianes ( Monterey i Carmel), alguns tenen més de 2.000 anys. En el seu hàbitat natural els estius són frescos. Arriba a fer de 10 a 25 m i és molt semblant a altres espècies de xiprer però genèticament no està emparentat amb els xiprers europeus per la qual cosa junt amb els altres "xiprers" americans s'han ubicat recentment dins el gènere Callistropsis. És una planta d'ús ornamental també a Barcelona.
En boca és d’entrada suau, amb un punt aspre. La sensació és que és aigualida, amb poc cos, poc densa. És una cervesa on l’olor té més força que el gust. Entre molt pel nas i menys per la boca. Té un gust de contrastos, amarg i dolç, picant i salat... la cervesa ens comença a fer efecte, ja que acabem parlant de gust de truita de patates i d’anxoves de l’escala... Senyal que va sent hora de pagar la nota i anar cap a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada