Després de més d’una dècada i més de mitja dotzena d’àlbums, sense grans promocions i com qui no vol la cosa, ha arribat la música d’aquest cantautor americà al meu reproductor de cd’s. Cançons tranquil·les d’arrels americanes, on la seva reposada veu és acompanyada de guitarres, el puntual puntejat d’un banjo, o per una suau segona veu femenina. Cal més? No hi ha grans pretensions, ni grans superproduccions, senzillament un reguitzell de tranquil·les i bones cançons que t’acompanyen, que et reconforten des de la melancolia per deixar-te l’esperança de que quelcom millor pot esdevenir.15.12.11
Ben Weaver - Mirepoix and Smoke (2010)
Després de més d’una dècada i més de mitja dotzena d’àlbums, sense grans promocions i com qui no vol la cosa, ha arribat la música d’aquest cantautor americà al meu reproductor de cd’s. Cançons tranquil·les d’arrels americanes, on la seva reposada veu és acompanyada de guitarres, el puntual puntejat d’un banjo, o per una suau segona veu femenina. Cal més? No hi ha grans pretensions, ni grans superproduccions, senzillament un reguitzell de tranquil·les i bones cançons que t’acompanyen, que et reconforten des de la melancolia per deixar-te l’esperança de que quelcom millor pot esdevenir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada