De vegades anant amb cotxe, sona una d’aquelles cançons que t’agraden.
Abstret, dins de la imaginària i fictícia protecció de la carcassa metàl·lica,
es gaudeix de petits moments de certa llibertat i d’un plaer efímer que el
locutor precipita a esvair maldestrament a l’hora de triar la següent cançó. Potser
aquest sobtat retorn a la realitat quotidiana i terrenal et trasbalsi, potser
afrontis el dia com mai ho hauries fet. Un dia de fúria? No sé exactament quin
va ser l’impuls que va fer-lo decidir, però el cas és que un bon dia estant a
casa d’un amic, demanà una escopeta, i aquest com qui l’hi explica on és el
lavabo l’hi deixà. Acte seguit en Mark va sortir a fora al carrer i va disparar-se un tret al pit. Fora problemes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada