7.11.11

Little Wings - Black Grass (2011)


Haig de reconèixer que em va costar trobar-lo, havia llegit sobre ell, vist algun vídeo d’ell, però no hi havia manera de trobar-lo enlloc, o quasi bé a enlloc. Finalment, quan em pensava que no aconseguiria trobar-lo, aconsellat per un internauta desconegut, vaig anar a parar a la pàgina web de K Records, el seu segell discogràfic. Allà, poc convençut de reeixir en la meva recerca, vaig sol·licitar que m’enviessin una còpia d’aquest Black Grass (2011). Sorprès, una setmana més tard el vaig rebre a casa. Que voleu que us digui, m’agrada l’underground i que m’ho posin difícil, però potser això és fer-ne un gra massa, una mica més i m’ho perdo. Aquest personatge multi-disciplinar que hi ha darrere del nom Little Wings , que va a la seva i al seu ritme, ens “envia” un disc des del mes remot de l’underground nord-americà. Ens ofereix una música reposada, tranquil·la, de guitarres acústiques acompanyades per la veu de Kyle Field, un tipus peculiar que en trenta minuts, i de forma senzilla, en té prou per presentar-se i demostrar-nos que des de l’anonimat també es fa bona música.



http://kyledraws.com/

4.11.11

Schlenkerla Märzen Rauchbier

Alemanya 5,1º
http://www.schlenkerla.de

Avui ens deixem aconsellar, i acompanyar, sempre és un plaer compartir taula i conversa amb el mestre. Només entrar, l’Sven ens posa al dia amb les novetats de la setmana, i ens recomana especialment una cervesa que l’hi acaba d’arribar des de Bamberg, Alemanya. Ens mirem un moment i no dubtem a fer-li cas, copsem que estem en un d’aquells instants en que aprendrem alguna cosa nova i interessant del món cerveser.
Amb l’esperit aventurer que ens caracteritza ens disposem a rebre la lliçó del nostre mestre cerveser de capçalera, així que trèiem la nostra llibreta taronja, la càmera fotogràfica i escoltem amb atenció.
Parlem doncs de Bamberg, ciutat mundialment coneguda per ser un dels llocs d’origen de les maltes fumades. Des del 1200 es dediquen a preparar les maltes fumades amb fusta de faig, ja que el Cook, un tipus de carbó que permetia controlar el maltejat amb una millor dosificació del fum i de la temperatura de cocció, no es descobriria fins molt més tard. Les primeres notícies que trobem d’aquesta casa cervesera es remunten al 1400, per aquesta raó és un referent en el qual s’emmirallen la majoria de cerveses fumades del món.
La seva explicació ens deixa bocabadats, fa que posem un nom més a la nostra llista de destins cervesers i fa, si cap, que seguim l’explicació amb més atenció, quan ens comenta que a Bamberg, encara podem trobar tabernes on serveixen la cervesa de forma tradicional, res de tiradors, res d’ampolles, directament punxant les barriques de fusta i servint la cervesa en gerres.
Ens servim doncs una cervesa de baixa fermentació, això ens indica que en aquest cas és una cervesa per ser consumida ràpidament, les condicions optimes de consum recomanen prendre-la com a màxim un mes després de sortir de la fabrica. Observem una cervesa amb un color net, l’Sven ens comenta que és pel fet de ser una lager. La cervesa és de color fosc, ambarí, ataronjat o fins i tot amb tons marrons, robins o rogencs, alhora neta i translúcida. La bombolla, petita, gairebé imperceptible, ens reafirma en la sensació que ens han servit un vi. A més, està acompanyada per una escuma poc pressent, que baixa amb rapidesa deixant un lleuger tel constant de color blanc trencat.
El que més destaca és l’aroma, l’aroma de fum i de fusta, tenim la sensació d’haver entrat en una xarcuteria d’embotits fumats... sentim el salmó! Ens comenta que estem de sort ja que només fa dues setmanes que ha sortit de la fàbrica, i com hem dit, abans s’ha de prendre fresca... que no freda...
En boca té un gust suau, amb un punt carbònic. És una lager, per tant, destaca pels aromes a fusta i fumat. Per la mateixa raó, no destaca per tenir un cos important, és a dir, no perdura en boca. Però és una molt bona cervesa, fresca, lleugera i aromàtica.