Bèlgica 6º
Geuzestekerij De Cam
Avui ens prenem una Geuze, recordem que hem parlat diverses vegades d’aquesta forma de fer cervesa. Aquella que esta feta a partir del procés de fermentació espontània... allò de les bactèries fermentant de forma natural el llevat, talment com el “cuento” de l’abelleta que va de flor en flor que se’ls hi explica als nens. Aquest procés sol generar una cervesa de sensacions extremes, o s’odia, o s’estima, bé doncs nosaltres som dels segons. Per nosaltres és un tipus de cervesa que té els seus moments. Per començar cal fer un "reset”, reajustament inicial, per tal que no ens salti tot el sistema al primer glop. Com bé apunta un company que avui la tasta per primer cop, el gust d’aquesta cervesa està més a prop al de la Sidra que al de la cervesa.
Així doncs, un cop hem reiniciat el disc dur, ens servim una cervesa que d’inici es mostra feréstega, de fet, al fer saltar el suro surt un raig d’escuma rabiosa que no ens dona temps a servir-la a la copa. Després de la conya pertinent a la barra, ens servim la cervesa i tornem a observar com la escuma puja rabiosa, amb un efecte ascensor exagerat, puja ràpidament i baixa precipitadament. Ens mostra una bombolla grossa i efervescent que forma una escuma molt blanca, en certa mesura ens recorda al efecte efervescent de certes medicines.
La cervesa és tèrbola i d’un color molt clar, daurada, molt groga, semblant a la palla. L’aroma ens porta directament al mon de la cervesa de fermentació espontània, tot i que aquesta vegada, els tocs àcids i feréstecs, no són tant pronunciats com ens té acostumats. Entra suament per les nostres narius, està suavitzada i és força amable, es deixa tractar.
En boca, inicialment domina la força de l’acidesa, la sensació fresca i salvatge ens omple i necessitem una estona per poder sentir altres gustos secundaris. No és fins al final en que notem l’amargor, i uns tocs cítrics que potser vinculem a l’acidesa de la cervesa. Hi ha un punt final que ens costa d’identificar, alhora, comentem que potser caldria reduir la gasificació, l’efecte efervescent inicial retorna en boca i ens sobta. És una bona cervesa, suau i més tranquil·la ens permet gaudir d’una Geuze d’una forma més amable.
Sentir-se aliè al teu entorn quotidià més proper no deu ser fàcil de portar, i més si aquest entorn és capaç d’estigmatitzar les diferencies que romanen fora de les acceptades per aquest entorn. Suposo que això deu ser una de les raons per les quals en aquests moments l’entorn més proper de John Grant és Göteborg. En aquest primer treball en solitari, l’ex-integrant del grup The Czars, personatge turmentat i de convulsa trajectòria personal, gràcies al suport dels membres del grup Midlake, els quals el recuperen i l’acompanyen en aquest nou viatge, ens presenta una nova obra de reconeixement personal, poètica i romàntica. Un d’aquests àlbums que emociona per la bellesa de les seves cançons, migtemps dotats d’una enorme sensibilitat i que irònicament són capaços de treure el millor d’ell mateix. Un gran disc!
