Haig de reconèixer que des d’un bon principi m’hi vaig resistitr, suposo que tothom té les seves manies, dèries i prejudicis. Hi ha productes que te’ls presenten descaradament com el hype del moment, com música de consum ràpid que t’engreixa les oïdes. Aquest producte, al cap i a la fi queda aparcat en un racó de la prestatgeria de casa teva ocupant un espai vital que només es mereixen certs àlbums imprescindibles. Al llarg del temps acabes acumulant tota una sèrie d’àlbums insubstancials que només fan que ocupar espai. Des de fa uns quants anys intento no acumular aquest tipus de música i a la mínima que m’oloro un bluf no el compro. Tot i així, sempre es cometen erros, tanmateix però, avui amb l’ajuda de certs programes on-line per escoltar música és més difícil caure en aquest “error”. Incrèdul i poc convençut vaig començar endinsant-me a “Brothers”, i haig d’acabar reconeixent que ha acabat per convencem. Patrick Carney, bateria i Dan Auerbach guitarra, se’ns presenten cools, crus, descarnats, austers, bàsics, amb reminiscències al blues, al rock dels 60’s. Aquest afany per recuperar el passat pot arribar a caure en quelcom patètic, però aquí se’n surten prou bé d’aquest viatge d’anada i tornada per deixar-te un recull de cançons que enganxen i perduren per sobre de qualsevol hype. 
S’anomena hype (de l’anglès hyperbole) a un producte mediàtic – grup de música, pel·lícula o artista – que ha tingut una sobre-cobertura per part de la premsa o una excessiva publicitat, obtenint d’aquesta manera una popularitat altíssima independentment de la qualitat del producte. En termes de moda, un hype és un producte que aspira a tenir qualsevol empresa per crear tendència i generar una necessitat.Així molt millor! Salut, cervesa i música!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada