Viven Imperial IPA

Bèlgica, 8º

A vegades la selecció és fa difícil, ens quedem una bona estona davant les neveres sense saber cap on tirar, aclaparats i amb diverses opcions al cap, sempre hi ha alguna cervesa que es va quedant a l'espera d’una altra oportunitat. Ja fa temps que volíem incloure a “lacervesadelasetmana” alguna de les cerveses de la casa Viven. Un cop tenim clar que volem parlar d’una cervesa de la casa Brouwerj Van Viven, el dilema rau amb quina de les diverses opcions ens quedem. Triem la Viven Imperial IPA, de totes maneres, creiem necessari comentar que la casa viven té una excel·lent gama de cerveses, i qualsevol d’elles mereix estar a la carta del The Drunk Monk. De fet, això que acabem de dir és tant obvi com el color del bon futbol (blaugrana). De no ser així no estarien a la carta.

Així doncs, ens trobem davant d’una Imperial IPA o Doble IPA. Ja hem esmentat varies vegades el perquè d’aquest tipus de cervesa. Les Indian Pale Ale (IPA) es varen concebre per tal de poder traslladar bona cervesa fins a les colònies angleses que estaven al sud de l’Asia. I sí parlem d’Imperial IPA és per donar un pas més a aquest concepte de cervesa. Sí en una IPA es busca la conservació de la cervesa i ens trobem amb una cervesa amb un gust més amarg i un aroma on el llúpol domina, en una Imperial IPA o Doble IPA, s’ha augmentat la quantitat de llúpol, i per tant ens trobem amb una cervesa en que l’IBU és elevat!... molt elevat!

Ens servim doncs una cervesa que es mostrarà amb escuma generosa, que puja revifant i forta amb un color blanc... blanc trencat. El color és ambre, un ataronjat molt enfosquit, ens recorda a mel fosca, amb un to rogenc i molt tèrbola, translúcida. L’aroma no ens enganya, ràpidament ens mostra la força del llúpol. Un aroma afruitat, amb tocs cítrics... ens recorda en certa mesura a camps de taronges o de llimones. És un aroma fresc, atractiu... redescobrim el llúpol un cop més, entre glop i glop ens preguntem si no fora bo crear una colònia amb base de llúpol.

La tastem i segueix mostrant-se franca i directa, el gust predominant és l’amargor que li aporta la carrega de llúpol. És, per tant, forta de gust, amb cos, amb caràcter i un final un punt picant. Ens deixa durant força estona un marcat gust amarg. En definitiva, és una IPA com Déu manà, això venint de dos ateus fa mal, així que només direm que és una IPA com cal i prou. És una cervesa densa i consistent de gust. El gust està ben trobat, en certa mesura espectacular! Per acabar, i sense que serveixi de precedent, ens posem d’acord en un aspecte concret, creiem que val la pena prendre-la fresca, ja que la temperatura la pot arribar a fer feixuga.

Mentre seguim xerrant sona ”Starway to Heaven”, fet que ens porta a dos reflexions. Per una banda reflexionem sobre la nostre reacció al sentir els primers tocs de guitarra, “Oh... que bona aquesta!”, “Si... un pèl sobada però” Ens sorprèn la nostra actitud nostàlgica, fet que posa en evidencia i descobreix el nostre bagatge, per dir-ho d’alguna manera, sobre certes cançons. Acabem especulant sobre la possibilitat de maridar els dos grans temes d’aquest bloc... la cervesa i la música. Madurarem aquest últim pensament, no fos cas, com sol passar sovint quan tens idees després d’haver ingerit quelcom estimulant, que el que podria ser una idea genial es convertís en un malson. Tot i així, mentre hi anem reflexionant, i encara que hagi sigut per casualitat, avui us proposem el maridatge de la Viven Imperial IPA amb “Starway to Heaven”.

Salut, cervesa i música!