No Age - Everything in Between (2010)

Vaig néixer musicalment escoltant la música que hi havia a casa, suposo que com tothom, recordo clarament que hi va haver un moment en que vaig començar a investigar per lliure, suposo que també com tothom. Aquest atreviment adolescent semblava senzill i divertit, però aviat vaig entendre que no seria una tasca fàcil. Tenia pel davant tot un món musical per descobrir, i amb el neguit i les ganes de devorar tot allò que es podés escoltar vaig començar a adquirir la meva discografia vital. Tanmateix però tampoc volia perdre el temps amb futileses. Entre amics, coneguts, botiguers i crítics musicals hi havia tot un munt de perills pel mig. I va ser aleshores quan, entre d’altres coses, em vaig començar a adonar que hi havia un tipus de musica d’entrada difícil. Que així com hi havia música que guanyava a cada escolta, hi havia música que necessitava un esforç per part meva. Fins aleshores tot havia sigut fàcil, diguéssim que no hi havia hagut l’oportunitat d’enfrontar-me a musica diguem-ne, complexa. El primer record que tinc en aquest sentit fou ”Electric Ladyland” (1968) de Jimmy Hendrix, també recordo que l’esforç va valer la pena, ja que més tard seria aquest tipus de música la que al final m’acabaria acompanyant per sempre. No Age podria entrar dins d’aquest grup, aquest “Everything in Between” (2010), és un d’aquests àlbums en que l’esforç, la ment oberta i la paciència suficient et fan descobrir el bon saber fer de Randy Randall guitarra i Dean Allen Spunt bateria i veu. Pop poderós, rabiós, sorollós, directe com un cop de puny, com un roc, però també amb melodies enormes i inesgotables, que creixen a cada escolta, enormes i inesgotables com la de Depletion.