Baronen

Suecia12,5ºHantverksbryggeriet

Fa setmanes que ens criden les terres nòrdiques, després de passar per Dinamarca i per Noruega hem fet un salt per la terra de la novel·la negra, Larsson, Mankell i Läckberg ens han fet fruir amb els seus policies i amb les seves trames, però d’això en parlarem un altre dia. Atenció a la pròxima estrena mundial del que ja hem batejat amb el treballat nom de, “elllibredelasetmana”! Avui en arribar a Ca l'Sven ens hem assabentat que hi ha hagut nous fitxatges i que a més a més una és sueca, així que hem anat decidits a trobar-la. Al fer-ho, ens hem topat amb aquesta paraulota de 8 consonants seguides que ens ha entortolligat la llengua i que ens ha deixat bocabadats, Hantverksbryggeriet, amb lo senzill que és dir Cervesers. Sort que el nostre bon amic el Dr. Doofenshmirtz ens ha aconseguit un Googletraslator! És el nom de la cervesa ens diuen per darrere. Aaaaaa... exclamem amb to de badocs.

Però la nostra casi nul·la capacitat pels idiomes nòrdics no pot anular les ganes que tenim per tastar bons caldos de cereals. És correcte parlar de caldos? Ens deixaran els senyors del vi robar-los les seves paraules cultes? Així doncs ens servim una cervesa que d’entrada ens despista, l’ampolla és la típica botella belga, baixeta i rabassuda. Baixeta i rabassuda? Ens mirem estranyats. Al servir-la, observem que no és rossa! Baixeta, rabassuda i no és rossa? Reflexionem amb veu alta. Llavors de on eren els mites de les pelis del Pajares i l’Esteso? Els dubtes s’esvaeixen quan comprovem l’etiqueta.

En posar-la a la copa es mostra amb poca escuma, i a més aquesta desapareix ràpidament. El color és marronós, amb tons rogencs i ambarins, però molt fosca i tèrbola. Ens dona la sensació d’una copa de conyac. En olorar-la sentim un aroma amb tocs de fusta, de bóta, i amb traces de malta. Al mateix temps, la sensació en nas és que té molta càrrega d’alcohol. És un aroma contundent, premonitori del que tastarem? Realment respon al perfil de Barley Wine, aquesta forma de fer cervesa que es va iniciar per a competir, o substituir, el consum de vi francès a Anglaterra en les èpoques de les guerres entre aquests dos països (s. XVII). És per tant, una cervesa que està molt més carregada per tal d’obtenir una graduació d’uns 12º, i que normalment es madura en bóta durant un temps abans de la seva distribució. Aquest tipus de cervesa sol ser la cervesa més forta que es produeix a les cerveseres.

En quan al gust, és una cervesa que d’entrada és dura i contundent. Cal tenir en compte que l’aroma alcohòlic inicial segurament ens condiciona alhora de la seva ingesta. Ens dóna una entrada forta, amb una dolçor caramel·litzada i una amargor intensa acompanyada de tocs de vainilla i de fruita (albercoc diu la carta). Tot i això té un final suavitzat, amb un punt dolç i agradable. La sensació de prendre un licor continua entre nosaltres, ens deixa un bon regust a la boca, i ens tempta a acompanyar-lo amb un bon cafè i un bon puro. Realment és una cervesa de sobretaula, de dia de festa.

Hem seguit veient que per les terres nòrdiques fan bona cervesa, avui ens hem traslladat al centre-est de Suècia, on en aquests mesos de tardor estan a una màxima de 3 graus i una mínima de -2º. És per això que els agrada fer cerveses amb graduacions altes? Si volem completar la nostra visita cervesera escandinava, ens caldrà fer una volta per terres fineses i islandeses. Això però ho deixarem per a properes entregues. Adjö till! O sigui. A reveure!