Orval

Bèlgica 6,2º
http://www.orval.be

Aquesta setmana donem un pas més per mirar d’arribar a l’objectiu de presentar-vos el tast de les set cerveses trapistes, sis segons els belgues. Així doncs després de tastar la Westvleteren, la Chimay i la Westmalle, hem decidit anar a la abadia que està més al sud de Bèlgica, en zona francòfona. Ens quedaran només tres cases per tastar, o dos depenent des de on es miri, la Rochefort, l’Achel i la Trappe. Aquesta última és la de la discòrdia, és situa fora del mapa de les cerveses trapenses per dos motius. Un és perquè és holandesa, i l’altre és perquè la producció està, en certa mesura, cedida a una multinacional holandesa.

Sense parar-hi massa atenció, d’entrada refusem l’ampolla, tot dient: "No hem demanat aigua, hem demanat cervesa". La similitud ens confon, i tornem a mirar-nos l’ampolla de nou. Cervesa en ampolla d’aigua? Sí no fos perquè sabem on som i què anem a tastar... Bé, acceptem i acabem resolen que té una presentació sòbria i elegant.

Així doncs, ens servim una cervesa que es mostra amb escuma generosa, de color beix o blanc trencat, i amb una consistència com d’ou batut, casi a punt de neu. El color de la cervesa és ambre, ataronjat, fosc i amb traces rogenques. És tèrbola i ens ofereix un aroma captivador, penetrant, atraient. Un aroma on hi notem fruites, cítrics, i tocs florals, més tard sentim com arriba de fons l’olor de la malta.

Passem al tast en boca, on d’entrada copsem una amargor molt suau i una presència destacada de la gasificació. Potser massa? Té una entrada consistent amb tocs de pell de taronja però s’esvaeix amb certa rapidesa, deixant un lleu traç sobre de la llengua. Té un gust en boca suau i constant, però amb poca força. És una cervesa d’entrada fresca, molt correcte i que acompanyaria perfectament un bon aperitiu o un menjar lleuger.