Mikkeller Black Hole

Dinamarca 13º
http://www.mikkeller.dk

Fer una cervesa compartida sempre és millor, o no, però el que si és cert és que una bona conversa millora si va acompanyada d'una bona cervesa. Referent al motiu social d'aquesta afirmació avui hi afegirem algun argument més. Mentre ens preparem, reflexionem sobre el tast de forma compartida. Per una banda és una cervesa amb força, amb cos, i amb un grau alcohòlic que pot començar a ser interessant repartir-lo entre dos. Per no dir que veure-te-la sol et pot fotre un cop de puny que et deixi grogui, bé mig grogui, que només són 13º. Altrament avui tastarem una bona cervesa, una cervesa ben elaborada, ben treballada, i la feina ben feta sovint té un preu. També pot ser interesant compartir-la per aquest altre motiu, ja que també pot estar bé repartir les conseqüències alhora de rebre el cop de puny a la butxaca. Tot i que segurament hi haurà qui cregui que tot això són bajanades, per no dir “_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _”.

Ens asseiem a la taula, i ens disposem a gaudir d'una bona birra feta a Dinamarca, un país que segurament coneixerem per altres coses, i que la casa Mikkeller està disposada a posar-lo en el mapa del món cerveser... i sens dubte que ho està aconseguint! Fa temps que volíem aportar a “lacervesadelasetmana” el tast d’una Mikkeller. Teníem ganes de destacar el gran treball que està duent a terme aquesta cervesera danesa i la gran qualitat de totes les seves cerveses.

Exceptuant el del gust, que el deixem per més tard, d’entrada ja comencem a gaudir de la cervesa a través de tots els sentits. Visualment ens dóna la sensació de servir-nos un xarop negre, consistent, dens i melós. Al abocar-la dins la copa observem una bombolla petita que no provoca gaire escuma, i captem un líquid, fosc, opac, pràcticament negre. Sentim un aroma fresc, intens, potent, un aroma que entra per les nostres narius i ens ofereix traces de xocolata, de caramel, de regalèssia. Tot i que ens comenten que no està madurada en barrica, tenim una certa percepció a fusta. L'aroma ens reforça la sensació d'un xarop dolç. Fins i tot és una cervesa que es palpa, palpant la consistència en el tacte ens preguntem si demar una forquilla i un ganivet.

En boca el primer que copsem és la força, el cos, la seva amargor. Tot seguit, un cop l'amargor va desapareixent, copsem a la llengua aquelles traces que l'olfacte ens apuntava; la regalèssia, el cacau o la xocolata, el caramel (aquell caramel del flam de la iaia). Et deixa un punt final aspre a la llengua. A més temps, més xerrera, i la temperatura ens permet incrementar la força d'aquests matisos. Cal dir que en l'aroma ens ha destacat un punt alcohòlic que ara en boca queda més dissipat, més amagat sota la força dels gustos. En aquest sentit és una mica perillosa, reforça la tesis inicial, millor compartida. En certa forma, l'alcohol passa del nas al cap sense sentir-se a la boca. Cal però destacar, que el cos i la força del gust, no és en cap moment agressiu i empallegós, han trobat un encisador i perillós equilibri .

Amb que l'acompanyaríem? És una cervesa tipus copa, per prendre al final d’un àpat, és una cervesa de cafè i puro. En certa mesura ens dóna la sensació de prendre una copa de conyac. Tanmateix també podria maridar amb una bona carn, o fins i tot, tot i que potser posarem nerviós a algú, pot servir per a marinar un civet.

Desprès d'una cervesa amb aquesta densitat, amb aquesta força, amb aquest aroma, amb aquest gust, ens queda la sensació d'altres cops, i ara què? Que prenem desprès d’una cervesa com aquesta? Amb quina seguim? Cal seguir amb Stouts? Amb Porters? Cal fer un gir sobtat? O cal decidir finalitzar el vespre amb aquesta? Ens sembla que ho deixarem aquí, ja que comencem a tenir idees per a fer broma amb el nom de la cervesa, i ens havia quedat tant bé...

Avui us deixem amb el vídeo que celebra el primer lloc del ranking cerveser segons Ratebeer.

Salut i Cervesa!