Japó 7ºhttp://hitachinonest.com
Iniciem l’any fent un llarg viatge. Ens aproparem a una cultura que, en un primer moment, ens pot semblar molt allunyada del que nosaltres podem arribar a entendre com a món cerveser. De fet, per aquells que podríem veure la cervesa com un “invent” o producte de les cultures occidentals, cal que entenguem l’origen arcaic d’aquesta beguda mil·lenària.
Algun cop ja hem comentat que s’han trobat vestigis d’aquesta beguda en antics jaciments mesopotàmics o ibers de Catalunya. De fet si féssim història ficció, podríem suposar que aquesta beguda prové d’un accident, una sopa de cereals que es deixà a la intempèrie i fou “corrompuda” per un fong, això, i el fet d’experimentar amb l’alimentació per part dels humans de tots els territoris i de tots els temps, ha portat a diferents cultures a elaborar cervesa amb diferents tipus de cereals. Així podríem trobar cerveses fetes amb Sorgo o de Mill al continent Africà, de blat de moro a Amèrica del Sud, de mandioca a la conca del Amazones, i d’arròs al est d’Àsia. Veient aquest mapa del mon, es fa evident que cada cultura ha utilitzat el cereal del territori per arribar a fer una beguda energètica i amb alcohol. Amb un procediment comú i un gust, cos i aroma característic del cereal de la terra autòctona.
Per tant, avui ens arriba una cervesa que ha fet molts quilometres i que ens hauria d’aportar el seu propi caràcter en aroma i en boca. De moment ens servim una copa amb una escuma blanca, blanca, blanca... efervescent i volàtil. La bombolla es mostra grossa, i la percepció és, en certa mesura, de la baba escumosa dels cargols i les bavoses. El color és d’un to rogenc, o vermell pàl·lid, com aigualit. L’aroma ens recorda a les salses aromàtiques dels restaurants japonesos, amb un punt de gingebre o de wasabi, és a dir, la sensació d’aroma de colònia, d’amoníac, de detergent o fins i tot de “cristasol”. Vaja que de moment l’entrada no convida, no engresca, però ja hem après fa uns dies que no ens podem deixar dur per la imatge!
En boca té una entrada suau, que ens sorprèn ja que esperàvem un tast més aigualit. Entra amb suavitat per retornar a la boca amb un punt final picant. És una cervesa correcte, que acompanya bé un entrant o vermut i que ens deixa un gust persistent (que no fort) i continuat al final. En el gust hi trobarem punts cítrics i terrosos que ens acompanyaran mentre acabem d’escriure aquestes paraules. Una cervesa diferent en aspecte, amb el seu toc personal en el cos, una bona cervesa que ve de l’imperi del sol naixent!
