Girardin Oude Lambic/ Girardin Kriek Lambic

Bèlgica 5º

Aquesta setmana ens hem deixat portar, quan parlem de cerveses, és fàcil deixar-se convèncer pel bon criteri i saber fer del mestre.

De fet, ja ens va avisar per mail: “És la primera vegada que es podrà degustar aquest tipus de cervesa a la Península, i degut a les dificultats per aconseguir-la, no crec que la tornem a tenir. No deixeu perdre aquesta oportunitat de tastar una de les cerveses amb més història de la cultura cervesera belga”. Només entrar per la porta va recordar-nos-ho al moment. “Avui heu de tastar una cervesa mil·lenària, de fermentació natural. És com es feien les cerveses abans de conèixer el llevat.”

Fem cas, que d’això en sabem molt, i com que te dues cerveses diferents d’aquesta classe, farem dues vegades cas. L’Sven orgullós i content de qui se sent en poder de quelcom especial, procedeix a obrir una de les neveres de darrere la barra per treure’n, el que ell en diu, un “bag-in-box” de vint litres. Això si, tot el que tenim d’obedients ho tenim d’irreverents, així que quan veiem l’envàs, no podem més que llençar tot el nostre ventall de sarcasmes. Cervesa en “tetra-brik”? Exclamem. Ei! Que ens estàs intentant de colar? Don Simon Gran Reserva? Rialles. Fementació espontània? De cop, es gira amb semblant seriós. Callem. Traiem el bloc de notes i abaixem la mirada cap el taulell. S’han acabat els sarcasmes. Tot i ser flamenc, també és de la conya, però no tolera bromes sobre cervesa.

Ens posen dues cerveses, una de cada classe. Observem que serà un bon dia per parlar de l’escuma, de fet, de l’absència d’aquesta. Aquesta cervesa no té carbònic, per tant, l’única escuma que aconseguim, l’aconseguim per gravetat, procediment similar a quan servim la sidra. Això ens donarà una escuma molt etèria, comparable a la bromera dels caragols. De fet, aquesta similitud amb la sidra o el most, ens acompanyarà durant tot el tast.

La cervesa que avui prenem té un color molt brillant i transparent, “l’Oude” és una cervesa groguenca, daurada. En canvi la “Kriek”, pren moltes característiques de la cirera, no en va, en té una proporció de 300 grams per litre. Així doncs, agafa un to rogenc, com bordeus, ens recorda el vi amb gasosa.

L’olor ens sorprèn, ens esperàvem un cop directe a les narius d’aroma fort i àcid, el natural de les làmbiques, però ens trobem amb aquest aroma suavitzat. Tenen un punt dolç, “l’Oude” té un toc a toffe, i la “Kriek” més dolça, té tocs de cirera, grosella i fruits secs (aquest últim matis l’aporta el pinyol de la cirera, ja que la tiren sencera a la maceració).

En boca ens segueix sorprenent, ja que difereix del que ens vam trobar en el tast de la “Oude Geuze Vieille”, aleshores vam fer servir adjectius i comentaris més forts per definir l’aroma i el gust. Evidentment és un gust agrest, salvatge, fort, com el d’una cervesa en brut, però amb un caràcter més suau. Entenem que els tres anys de maduració han fet un bon efecte. És una cervesa en la qual sobte l’absència de gas i de llúpol. En aquest cas, el llúpol s’utilitza en sec per tal d’aportar només les característiques de conservació, i evitar les d’aroma i amargor en gust.

Ens recorda, en part, a un licor, un xerès, un vi licoritzat... Al final ens rendim a les paraules del mestre. És una cervesa diferent, interessant i que ens obre tot un ventall de gustos, aromes i moments cervesers...Sempre trobarem un moment per prendre una Geuze o una Làmbic! Fins la setmana que ve. Us deixem amb les savies paraules del mestre Sven Kenobi. Salut i cervesa!