Zonderix 10

Bèlgica, 10º

Tenim una llista de tasts preparats, cerveses clàssiques, novetats, curiositats, aniversaris, edicions especials... Darrerament se’ns acumula la feina, i per si fos poc, aquesta setmana han arribat una vintena de noves cerveses a les neveres de Ca l’Sven.

Després de la nostra dosi de rigor de llum blanca procedent de les neveres, aquesta setmana ens decantem per una novetat. Els arguments ens convencen, una Triple de 10º madurada en barrica de roure, però sense voler, entrem de nou en el debat de les etiquetes. Ens comenten que l’etiqueta és un volgut homenatge al còmic belga. Bé, ens ho creiem i ho respectem, ja que tenim amics provinents d’aquest mon, els quals tenim en gran estima.

Ens servim les copes amb la intenció d’acabar amb l’absurda despesa de temps debatin sobre quin sistema utilitzar a l’hora de servir la cervesa. Així que optem per servir una copa amb la inclinació a 20 graus i l’altra a 90 graus. De nou ens sembla perdre el temps amb foteses, ja que tard o d’hora arribem a resultats similars. Tot i que, també s’ha de dir, decantant la cervesa a 90 graus aconseguirem oxigenar millor la cervesa. L’escuma avui és d’un blanc pur, consistent, semblant a la nata muntada. De sobte ens preguntem, quin gust te l’escuma? Així que la provem, una altra cop errem amb la despesa del nostre temps. Decididament decep, l’escuma només té gust a escuma. La veritat, no sabem que esperàvem trobar.

El color és daurat, el típic d’una Triple. Mostra una bombolla petita que puja rabiüda. Iniciem el tast, captem un aroma a llúpol amb tocs florals i d’herbes, com suau colònia. Sentim també coriandre. Farts de sentir a dir que això té gust a coriandre, que allò fa olor a coriandre... I no saber que redimonis és, viquipegem i trobem que si, que efectivament és un condiment que es fa servir en les cerveses belgues.

El coriandre, és una espècie de planta conreada de la família apiàcia. Originari de la zona que va del sud-oest d'Asia fins l'Àfrica del Nord, és un condiment d'ús comú a la cuina mediterrània, índia, llatinoamericana, xinesa i del sud-est asiàtic. La planta té una olor intensa, els fruits també són aromàtics. Es poden menjar les fulles, però habitualment només s'usen els fruits. És un dels ingredients del curry, a més d'algunes salsitxes alemanyes, cerveses belgues, pans especials i la Coca-Cola (probablement).

En boca és una cervesa amarga. Innovem a cada instant, i farem servir un adjectiu atribuït al sentit de la vista, per donar-lo generosament al sentit del gust. És amarga, però un amarg mate, bé, volem dir apagat. La boca se’ns omple ràpid amb els tocs dolços que li dona la mel, els especiats del coriandre, els aromes de la fusta de roure, i un gust que ens costa d’identificar. Després de dos segons ens rendim i consultem la carta, un cop més la carta ens treu de dubtes, plàtan...si, si, plàtan! La cervesa, ens acaba deixant una sensació seca i fresca, un encertat contrast entre amargor i frescor.

Ens deixa dos nous reptes. Ú, tastar un coriandre per saber quin gust té. I dos, esbrinar com posar el plàtan dins l’ampolla.