10.5.11

arboo


Bèlgica, 8’1º

Aquesta setmana hem fet el tast d’una cervesa relativament nova, d’una cervesera relativament jova. Fa poc que aquesta cervesera ens va sorprendre amb la seva magnifica primera cervesa, la belgoo. Abans de començar, però, ens agradaria destacar, la imatge, no només de l’etiqueta de la cervesa que avui ens ocupa, sinó de la cuidada imatge general de tot el que fan. Amb un disseny atractiu i de línies elegants i suggerents, el continent es manté en harmonia amb el contingut.

Ens servim, doncs, una cervesa que es mostra discreta en escuma, i que servint-la com cal, ens genera un dit d’escuma blanca, que acaba reduint-se fins al lleu tel de rigor, discret però persistent. Aquesta cervesa seguirà mostrant la seva discreció amb una bombolla petita, poc present. En copa ens dona un color ambre, amb un toc rogenc i tèrbol, amb un pòsit final resultat conseqüent de les cerveses no filtrades.

L’olor és una barreja equilibrada de malta i llúpol, i està feta amb 4 tipus diferents de llúpols, l’East Kent Golding, el Northern Brewer, el Cascade i el Hallertau Hersbrucker. És un aroma suau amb tocs florals i d’herbes, característic d’aquests tipus de cerveses.

Passem a tastar-la i la trobem gustosa, que es mastega, amarga, eixuta i un punt picant. Cervesa d’alta fermentació elaborada segons el procediment “Dry-Hopping”. I això ens sorprèn, ja que enlloc de trobar-nos la típica amargor de les cerveses que han utilitzat aquest mètode, ens trobem una cervesa amb un punt amarg, però aromatitzada de forma molt mesurada, no dominant. Té un final persistent, és d’aquelles cerveses que t’acompanyen, que deixen una petja agradable.

L’etiqueta del dors en mostra informació en diversos idiomes, sis per ser més exactes, tot i així hi trobem a faltar el català, haurem d’enviar una queixa a http://www.belgoobeer.com/. Al fer-ho, ens trobem amb una web que manté la línia elegant de tots els seus productes, i que ens dona informació interessant, com un exemple de com servir la cervesa. Sort que permeten treure el so... Sentir tantes vegades buidar la copa és inhumà! Suposem que per això, Pavlov feia servir gossos i no persones.