Chimay Triple

Bèlgica 9º

A poc a poc, setmana a setmana, ens hem anant endinsant en l’apassionant món de la cervesa, us hem anat explicant allò que ens ha agradat més, i hem fet critica del que hem vist, olorat, begut i sentit. Alguns direu, no és una critica, ja que poques vegades és negativa...però creiem que, al cap i a la fi, positiva o negativa, una critica és una critica. Certament, criticar per a carregar-se quelcom o a algú és el més fàcil del món. Tanmateix, a part de no veure-l’hi la gràcia i de no ser el nostre estil, el problema rau en que, com diu l’Sven, a Ca l’Sven no hi ha cerveses dolentes. I així, pas a pas, hem arribat a la 25 ena ressenya sobre cerveses, i per aquesta ocasió, hem triat una cervesa trapista.

Del concepte trapista ja n’hem parlat altres vegades, de les sis cases, set si tenim en compte "La Trappe" holandesa, malgrat hi hagi algun belga que no la hi consideri, aquesta serà la tercera cervesa trapista d’aquest blog. Després de la "Wevsleteren" i de la "Westmalle", arribem a la Chimay, cervesa que s’elabora a l’Abadia de Notre Dame de Scourmont, monestir situat en el petit poble való de Chimay, poble d’uns 10.000 habitants ubicat prop de la frontera entre Bèlgica i França.

Per un dia com avui, hem decidit triar una cervesa de tirador, un clàssic a Ca l’Sven, la Chimay Triple. És la primera que presentem amb aquest format. No entrarem en el debat sobre si és millor l’ampolla o el tirador. Tot i que, si tenim en compte certs aspectes, que estem en un lloc de confiança, que s’és curós amb la higiene i que la rotació des barrils és sovint. Aquesta opció ens aporta una cervesa més estable, amb un control més acurat de la temperatura, i en aquest cas, una cervesa espectacular!

Després de parlar de tot això, observem que les cerveses que ens han servit mantenen una escuma compacte, blanca, densa, neta. Ens recorda la nata muntada o la merenga, aquesta s’ha mantingut ferma, estable, hi passem el dit amb delicadesa i notem un tacte consistent. Tastem l’escuma. Ull! Ho hem dit bé, repetim. Tastem l’escuma. I la trobem amarga, equilibrada, ens nostra maneres al entrar amb força per suavitzar-se a la boca, ens mostra un dels seus grans trets...el gust i l’equilibri.

L’aroma és elegant, equilibrat, amb tocs de malta (herbes) i amb una presència interessant de llúpols (fruites, cítrics, flors), tot molt ben integrat. El color és de mel...mel d’ametller diuen, amb un punt translúcid i sobretot brillant.

La tastem, un de nosaltres es descobreix. És impressionant! I és que avui no pot ser objectiu, estem tastant la seva cervesa de referència, aquella a la que sempre torna, aquella que moltes vegades demana només entrar per la porta. Serà doncs una visió esbiaixada? Pot ser crític amb la seva cervesa de capçalera? La veritat és que té molts motius per tornar-hi, aquesta és una gran cervesa. És una cervesa que té tots els seus trets i tocs equilibrats, no podem parlar d’un gust o d’un aroma que destaqui per sobre la resta, totes les parts formen part d’un conjunt en perfecte harmonia.

El gust és rodó, suau i equilibrat. Notarem una primera entrada amb tocs a fruita, cítrics, i sentirem els llúpols i les maltes, finalment sentirem un punt d’amargor que ens quedarà a la llengua, però no és una amargor forta, agressiva, sinó una amargor suau subtil. Manté el cos, el gust en boca durant força estona.

Aquesta cervesa es pot combinar amb una selecció de formatges, un altre dels productes estrella de l’Abadia de Notre Dame de Scourmont.