Superar la barrera del primer disc no deu ser fàcil, exemples de grups que no ho han fet n’hi ha molts, que aquest primer treball compti amb un hit mediàtic com “Let’s Go Surfing” no deu ajudar gaire. El primer contacte va ser recelós, bons nois, fent indie-pop fàcil per agradar a tothom i amb un hit que sona a tot arreu. No trobo que n’hi hagi per tant, mmmm, seran molt bons (tal com resen tots els experts), però em sembla que no m’interessa, ja estic fart de caure en el comprar per comprar. Doncs hi he caigut, m’hi he resistit, ho haig de reconèixer, però aquest segon treball m’ha convençut. Podien haver triat el camí fàcil, tirar de la beta de l’àlbum insuls i més comercial amb una cançoneta que està bé, però no. Més tranquil, més intimista, més a la penombra, ens proposen un treball on valorem totes les cançons per igual, i on el conjunt guanya, guanya cos, guanya profunditat, i guanya a cada escolta. Un d’aquest àlbums en que, quan al cap de l’any repasses les adquisicions anuals, el poses a la pila d’Aquests si!http://thedrums.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada