Bèlgica, 13º
Brouwerij Kerkom
Brouwerij Kerkom
Observant l’etiqueta de la cervesa que avui ens ocupa, ens trobem tres 
termes que ens situaran ràpidament, que la defineixen de forma breu i senzilla. Ú, es defineix com una Grand Cru, és a dir, una cervesa intencionadament més cuidada, més treballada. Des de Kerkom ens informen que aquesta serà una de les més elaborades de la seva gama. Dos, el seu nom ens diu que és una cervesa d’hivern, és a dir, una cervesa pensada per a moments especials. Solen estar fetes amb més maltes i sobretot jugant molt amb les especies o els condiments. És la cervesa que feien a les cerveseres belgues per acabar la temporada i normalment eren pel consum de la gent de la pròpia cervesera. I tres, es defineix com a “extra strong dark beer”, és a dir, una cervesa fosca, forta. En definitiva, estem davant d’un producte especiat i especial.
termes que ens situaran ràpidament, que la defineixen de forma breu i senzilla. Ú, es defineix com una Grand Cru, és a dir, una cervesa intencionadament més cuidada, més treballada. Des de Kerkom ens informen que aquesta serà una de les més elaborades de la seva gama. Dos, el seu nom ens diu que és una cervesa d’hivern, és a dir, una cervesa pensada per a moments especials. Solen estar fetes amb més maltes i sobretot jugant molt amb les especies o els condiments. És la cervesa que feien a les cerveseres belgues per acabar la temporada i normalment eren pel consum de la gent de la pròpia cervesera. I tres, es defineix com a “extra strong dark beer”, és a dir, una cervesa fosca, forta. En definitiva, estem davant d’un producte especiat i especial.
Amb aquestes expectatives, ens servim una cervesa que se’ns mostra fosca, molt fosca, però sense arribar a ser negra. Podríem parlar d’un color de caramel cremat, ens recorda al sucre cremat dels flams de la iaia. L’escuma és molt poc pressent, puja poc i desapareix ràpidament per deixar-nos un tel lleuger. L’aroma, tal com ens apunta l’etiqueta, és complexa. Podem copsar-hi traces de regalèssia, la dolçor del caramel, i els aromes d’herbes i maltes. És un aroma suau, on res destaca per sobre de la resta. Tot i la complexitat, no ens dóna un cop fort a les narius, sinó que ens les omple d’una agradable flaire.
El gust segueix la línia de la complexitat aromàtica, ens sorprèn amb les seves diferents notes; per una banda un punt de dolçor, com empallegosa, però també hi trobarem l’amargor dels llúpols i la frescor de les herbes. També ens sorprèn un toc sec, i la consistència de l’alcohol, avui no podem dir que passa desapercebut, podem notar la sequedat alcohòlica que solem trobar en els whiskys. Podem dir que “rasca”. És una bona cervesa, complexa en gust i aroma, però compensada. A mesura que guanya en temperatura guanya en cos, es suavitza, es transforma en un licor de postres, com una ratafia. Al natural, guanya en aroma i en gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada