Tinc un amic que es diu Toni. No és que sigui res especial, no te res d’especial tenir un amic que es digui Toni. En Toni si que ho és d’especial, bé, em refereixo a una mena d’especial de connotacions positives es clar. El que vull dir és que segurament tothom te un amic, o conegut, que es diu Toni, o no. Bé, el fet, és que amb en Toni ja fa temps que tenim la tradició de quedar el primer dissabte després de reis per repassar musicalment el que ens ha deixat l’any. Ell compra un disc que jo vull, i me’l dona, jo compro un disc que ell vol, i l’hi dono. És la nostra manera de començar l’any. Sempre quedem al mateix bar, i sempre anem a les mateixes botigues. Bé, sempre fins aquest any. Aquest any, el bar on solíem quedar ja no hi és, i les botigues a les que acostumàvem a anar estan desapareixent. Avui recomano un disc que em van recomanar en una d’aquestes botigues. I demà em faré una fotografia a la porta de CD Drome. Gaudiu de The Clientele i que serveixin aquestes línies per agrair públicament a en Jordi i a l’Oriol aquests vint anys de bona música. Gràcies!http://www.theclientele.co.uk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada