22.1.12

Dark Tokio Horizon

Dinamarca/ Escocia/ Noruega 17’2º
http://www.brewdog.com/blog-article/405

Hem arribat al tast 50, i per celebrar-ho hem decidit tastar alguna cosa especial. A més hem reclamat la companyia del MESTRE, si, hem pogut entabanar-lo per tal que ens aporti el seu bon saber.
Així doncs, fa més d’un any que ens hem embarcat en aquesta aventura, o millor dit, en aquesta excusa per poder anar tastant cerveses sense parar. Per tant és un dia especial, de fet, que fa especial fer 50 tasts i no 69, bé aquest número no serveix per l’exemple, diguem 64, quina obsessió amb els nombres rodons! Cal tenir en compte però, que aquest fet ens permet l’excusa perfecte per a obrir una ampolla diferent, una digne d’un dia així. Per això hem decidit tastar alguna cosa especial, concretament una cervesa feta per tres cases nòrdiques que fa dies que ens té embadalits!

És una cervesa feta a partir de la idea del “coupage”, és a dir, agafar tres molt bones cerveses de tres cases diferents per arribar a fer-ne una sola aportant cadascuna d’elles a part iguals la seva “personalitat”. La idea és engrescadora, se’n sortiran? Les tres cases a les que fem referència ja us n’hem parlat alguna vegada. Per una banda la noruega Nogne, que aporta un terç de la seva Dark Horizon, una cervesa negra amb un cos molt consistent donat pel sucre de canya i pel fet de condimentar-la amb cafè. Per altra banda conté un terç de la Tokyo de l’escocesa Brewdog, una cervesa que esta condimentada amb nabius i per tant li dona un toc entre dolç i àcid molt interessant. I per acabar un terç de la Black Hole de la danesa Mikkeller, una cervesa que té un interessant procés de maduració en barrica de whisky.
La idea és simple, la suma de tres bons productes ha de ser necessariament una molt bona cervesa. I aquesta ha de ser la premissa que ens acompanyarà durant la conversa. Serà realment una cervesa que millora a les seves tres progenitores? D’entrada l’Sven discrepa. Si, és una bona cervesa, però no l’escolliria per substituir alguna de les seves “mares”... i malauradament avui acabarem coincidint amb ell.
Així doncs ens servim un líquid fosc, negre, opac! Per tant iniciem el tast amb una de les principals lleis de la física, negre+negre+negre= negre. És evident, si estem parlant d’un “coupage” de tres cerveses stouts, el que veiem en copa és una cervesa fosca, negre i alhora una cervesa amb molt poca escuma. Una aportació més, ens apunten que el fet que tingui tant poca escuma és característic de les cerveses d’alta graduació alcohòlica, i és que aquesta cervesa té 17’2º Ens quedarà el dubte de com es calcula la graduació quan es fa un “coupage”. És la mitjana de les seves mares, 13’1º, 18’2º, i 17’5º? A més a més la poca escuma que té desapareix ràpidament de la nostra copa.
En aroma destaca la malta torrefacta, és molt agraïda en nas, sentim l’alcohol, la fusta, el cafè. La sensació és que en nas destaca l’aportació de la Dark Horitzon i una part de la Black Hole.
En boca té molt bona entrada, suau, sedosa, poc alcohòlica tot i la graduació, i destaca un punt final melós, dolcet. En boca, té molta presència la força escocesa de les barriques del whisky, notarem la fusta, el punt de cos raspós en coll que ens aporta un bon whisky. Copsarem també la força dels gustos del cafè i de la regalèssia. Tenim una sensació gaussiana, la sensació de prendre una cervesa que agafa una línia de cos ascendent i que baixa amb força al final. L’entrada és suau, puja la força alcohòlica i té un final descendent sec i dolcet.
Obrim un altre debat sobre un experiment a fer. Posem data per retrobar-nos d’aquí a cinc anys davant d’una ampolla del lot que té ara l’Sven i tornem a fer el tast. Hipotitzem, que no vol dir que fem l’hipopòtam, sinó que fem hipòtesis. No sabem tampoc si serem capaços de conservar-ne cap passat tant temps. La sensació és que és una cervesa molt jove, i que pot tenir un bon envelliment! Vaja, que ens pot agradar més si madura.
És una cervesa que escalfa la boca i el cos, pren la força, l’aroma i el cos del whisky i el gust del cafè i dels sucres. Una bona experiència, complexa, però bona. Reflexionem, que no vol dir que fem flexions en Re, sinó que comentem en veu alta: Serà que n’estem aprenent? L’Sven es descollona.