Setembre, finals d’estiu, ambient de Festa Major i no paro d’escoltar aquest grup de Los Angeles. És un d’aquests àlbums que anomeno “eldiscdelasetmana”, un d’aquells que comencen a sonar i sonar sense parar.
El que més em sorprèn tot mirant el llibret interior, és la cara de jovencells que fan tots plegats. I dic sorprèn, perquè te’n fas creus que una obra d’aquestes dimensions l’hagin creat quatre nois que acaben de sortir de l’institut. A l’interior s’inclou un text després de les lletres, (és d’agrair que encara hi hagi algú que tingui el detall de posar-les), que comença explicant:
“The Avi Buffalo recordin project began about 3 years ago, when I was 16 and a sophomore in high school”
Deu ni do! Trobem cançons pop ensucrades, amb un toc de mal geni elèctric quan cal, guitarres cristal·lines que recorden altres sons ja escoltats, però amb la personalitat inqüestionable que li dona la veu de l’Avi Zahner-Isenberg. No és que en sàpiga gaire d’anglès, però es veu que, l’Avi Zahner-Isenberg escriu les lletres, toca la guitarra i canta...ella es diu Rebeca Coleman, fa les veus i toca els teclats. Ai (sospir), l’amor, que bonic que pot arribar a ser quan tens 16 anys. Espero que abans de trencar facin un altre disc. Tot i que hi ha artistes que després d’una ruptura han fet grans àlbums. Bé, però això serà un altre dia. Avui toca gaudir de la frescor, la innocència i l’encís d'Avi Buffalo.
Aquí us deixo amb la segona cançó del disc “What’s In It for?” Estratosfèrica!
1 comentari:
Ei, el disc m'ha agradat. Pel que fa a la reflexió sobre l'adolescència de les seves cares em preocupa si el tema és aquest o és el punt de vista dels que rondem als 40?
És a dir, tinc la percepció que cada cop veig gent més jove en diferents espais... i potser és que no percebo que soc jo el que estic canviant... i fent més gran! Si sóc conscient que amb les meves canes estic més aprop del meu pare (quan jo tenia 15 anys) llavors no els veig tant adolescents...
De fet amb 16 pensava que era capaç de menjaqr-me el món, per exemple, il·lus de mi, creia que seria capaç de dirigir un Pedrolo... ara m'hi veig incapaç i en aquell moment m'hagués tirat a la piscina!
Publica un comentari a l'entrada