La Safranaise

Bèlgica 7º

Últimament estem recurrents amb el tema de la llei de la puresa, no és per fer la guitza als alemanys, que també, però que algú ens vulgui imposar una única forma de beure/ veure aquest món, o d’altres, no ens agrada, bé més que agradar-nos o no, senzillament entenem aquest món, o d’altres, d’una manera diferent als alemanys, i a d’altres... per altra banda el nostre subconscient deu ser molt conscient... sobretot després d’algunes cerveses. Tanmateix ens adonem que ens repetim, ja que és de la mateixa casa que “l’Amarante”, la Millevertus. Serà el tema de la llei de la puresa? Serà el ingredient sorpresa? Serà l’etiqueta?... no, això últim segur que no, ja que al nostre entendre, no és tant encertada com la de “l’Amarante”.

Així doncs, avui tastarem una d’aquelles cerveses que ens sorprenen perquè es desmarquen dels gustos als quals estem acostumats. I és que aquesta cervesa està feta amb un condiment el qual solem relacionar més amb la alta cuina valenciana, el safrà. El notarem en el gust, però també en el color, avui la cervesa serà especialment groga, d’un groguenc tèrbol, un groc més intens que el que ens solen trobar en altres cerveses. És com si fos color palla, d’un daurat pàl·lid. Ho sentim molt, però avui no hi ha ambre.

Al servir-la ens fa poca escuma, és poc efervescent i desapareix amb facilitat. L’aroma que ens dona és fresc, floral, amb tocs cítrics i especiada. Serà el safrà? A què fa olor el safrà? Quin gust té el safrà? És un tema que ens té preocupats, el safrà només es fa servir com a colorant? El punt fort d’aquesta cervesa és el seu fort aroma, perfumat i penetrant. Com si oloréssim el ram de la Geganta, bé això deu ser frissança de Santes. Tot i que el gust és amable i suau, no té la força que sentim en flairar-la, aquest contrast ens agrada. La sentim lliscar sobre les pupil·les i que ens hi deixa un lleu toc picant i un final amarg i sec. Tot i ser de gust suau, l’aroma puja des de la boca cap a les narius per mantenir la seva presència.

Ens ha deixat una lleugera sensació de sequedat i amargor, tenim la percepció d’haver fet neteja de boca. Es manté persistent sobre la llengua i va desapareixent de forma lenta. Hem de dir, però, que estem a final de curs, que ens costa trobar les paraules i emocionar-nos, tenim la sensació que altres dies ens ha captivat més. Cal dir també, que de vegades l’estat d’ànim influeix de forma determinant sobre com beure/ veure les coses... potser si cap al nord, o a l’oest, hi fes més sol, beurien/ veurien les coses d’una altra manera, potser...