Hi ha qui diria que els astres s’han conjugat en certa disposició determinada, hi ha qui ho defensaria a través de la teoria de la relativitat o simplement que alguna divinitat es preocupa perquè certes coses senzillament passin perquè si. Segurament, només es tracte que les afinitats s’atrauen talment com imants i donen pas a aquestes grates coincidències. Hi ha molts exemples a la història de la música on s’han donat trobades màgiques, espectaculars, emotives... em venen molts grups al cap, binomis, trinomis, grups de músics consagrats, trobades de llegenda, aquest tema donaria fàcilment per dedicar-li tot un blog sencer, però aquesta no és la meva intenció, ni ho és comparar aquest disc i aquesta formació amb ningú, tant sols vull recomanar un disc i explicar quatre, bé, dues curi
ositats.
ositats.
Certament, potser no és un dels millors àlbums de la història de la música, segons... bé, tant me fot, però va ser un moment únic i des de del meu punt de vista va donar a lloc a un àlbum totalment recomanable. Serà difícil que Josh Home, guitarra i ànima del grup, torni a reunir al peculiar, per anomenar-lo d’alguna manera, Nick Olivieri, ex-baixista i ex-company a Kyuss; el qual va expulsar del grup perquè en un mig d’un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona va començar a tirar ampolles al públic; al carismàtic i enorme “frontman” de Screaming Trees Mark Lanegan, i sobretot, recuperar al ex-Nirvana Dave Grohl a la bateria. Tot això donà lloc a un disc de rock’n’roll compacte, potent i contundent, amb ritmes de guitarres agressius i contagiosos.
"No One Knows"
"Go With The Flow"
Bona revetlla, i fins la setmana que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada