Bèlgica, 7º
Avui hem demanat a l'Sven que ens recomanés una dubble. Coneixeu Adelardus, ens diu. Si clar! Ens mirem tots dos amb complicitat i rient per sota del nas, però no creiem que l'Sven es refereixi al ex-defensa asturià del Barça, així que ens limitem a escoltar interessadament, i assentim amb el cap a tot el que diu, no fos cas que, una vegada més, tornés a senyalar-nos el retol de “Reservat el dret d'admissió”. Ens mostra orgullosament aquesta cervesa de la casa Brouwerij Kerkom, i no és per menys, el seu establiment s'està convertint en tot un luxe pels amants de la cervesa, pocs poden dir, és l'únic lloc on trobareu aquesta cervesa en tota la península.
En llegir l’etiqueta observem que té, entre els ingredients, el que es coneix com a “Gruut”. És a dir, una mescla d’herbes que es feien servir en l’època medieval enlloc del llúpol. En aquest cas, és una mescla de deu herbes de la regió de Limburg, al nord-est de Bèlgica, les quals donaran un toc especial al seu gust. Avui ens ho posen fàcil, així que apuntem el nom de les herbes al marge del full del nostre bloc de notes per quan parlem del gust. Ens servim una cervesa fosca, amb escuma de color trencat, veig o toffe clar. Ens mostra una escuma persistent, amb una bombolla grossa que ens aguantarà una bona estona, ens mostra una imatge semblant a la superfície de la lluna... de la lluna? Apa!
El color és fosc, rogenc, tot i això deixa passar la llum, brilla. És d'un bonic color bordeus. Tanmateix, alhora ens recorda a un vi amb escuma, de joves, bé, quan érem més joves, i no teníem tanta cultura com ara, (a això se li diu ser irònic) en dèiem “calimotxu” . Fins aquí ens ha quedat molt professional, oi que si? Però ara entrem en terreny pantanós, els olors, i és que avui treballem amb una deficiència olfactiva, el que es coneix com: Un refredat de nassos! Tot i això ens arriba una flaire amb un punt dolç, com de prunes o de fruita passada, caramel·litzada. L’aroma també ens aporta un punt final picant.
Com avisava el seu aroma, en boca es confirma una entrada amb un punt dolç, i li notem un gust d’herbes... el Gruut sens dubte! Ja ho diuen els anuncis, no hi ha res com llegir el prospecte abans. I acaba amb un punt aspre final. En certa mesura, ens recorda a les bones ratafies de poble. És una bona cervesa, molt interessant per acompanyar uns postres, pel músic de desprès de dinar, per la sobretaula amb cafè, per les nits de lluna plena d’estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada