Oerbier Reserva 2009

Bèlgica, 13º

Avui es respira nit d’estiu a Ca l'Sven i estrenem la terrassa per a fer el tast, seiem a prop de la gespa fresca i molsuda, aquella que ha acollit a més d'un en una nit estrellada tot cercant aquella que permet demanar desitjos inabastables... avui volem tastar quelcom especial per celebrar que aquest matí han recomanat el nostre bloc a Rac1, a la secció matinal “A cop de clic”. La qual cosa, com la cervesa d’avui, ens crea sensacions contrastades. Quin criteri han fet servir per seleccionar-nos? N’hi ha prou amb que un oient ho recomani? Se l’han mirat? Realment han vist les bajanades que posem... “desitjos inabastables” Bé, per altra banda ens falta poca cosa per obrir una bona cervesa i celebra-ho. Una cervesa especial per una ocasió especial, perquè a vegades ve de gust quelcom diferent a una triple o una lager. Ens l'han presentat com una “vintage”, un producte cuidat fins a l'últim detall i digne dels millors gourmets.

Observem la presentació, i ens trobem amb una etiqueta elegant que ens indica el que ens trobarem: “AGED in oak barrels, refermented in bottle”, és a dir, ens trobem davant d'una cervesa fermentada en barrica, però a diferència d’altres que ja hem comentat, en aquest cas en barriques noves, barriques que no han estat envellides amb altres licors.

Ens la servim, i d'entrada ja ens mostra uns trets diferenciats, per una banda una escuma generosa que baixa amb rapidesa, aquesta és de color fosc i amb la bombolla petita. I en olorar-la ens mostra el seu caràcter, notarem una flaire especial, amb un cos alcohòlic que ens arriba amb força al nas, i un punt àcid i agresta que ens recorda, en certa mesura, a les olors de les guezes. Sentirem també aromes de fusta, no ens dona la sensació de tenir una cervesa entre les mans. El color és fosc, caoba clar, com de caramel, la flaire ja en donava pistes, és una cervesa complexa que creix a cada moment.

El gust de la cervesa és polièdric, seguim amb la sensació de no estar davant d'una cervesa, ja que notem tocs de fusta, amb una entrada forta, dura, tenim la sensació d’estar prenent una copa de licor, com si es tractés d’un conyac amb agulla. De fet ens l'han servit en una copa similar a la del conyac. Té un final amb un punt aspre i àcid, un gust que es manté amb força a la boca. És una cervesa de contrastos, l’aroma ens faria pensar amb una cervesa d’aquelles espesses, d'aquelles de forquilla i ganivet, i no és així. Ens dóna sensació de cremor a la boca, tal com ho fan els licors, però ens treu la set i ens deixa relaxats. És una cervesa que s’ha de prendre amb calma, és una bona copa per després del cafè. És bona, molt bona, podríem dir que espectacular! Ara, ens queda un gran dubte, que fem després d’aquesta cervesa? Quina pregunta més absurda, ho veieu? Doncs una altra cervesa!

Salut i fins la setmana que ve!