Maredsous Blond

Bèlgica 6º

Fa moltes setmanes que ens apropem a les neveres de l'Sven i entre les finalistes al tast setmanal, entre les escollides a formar part de “lacervesadelasetmana”, entra aquesta cervesa d’abadia belga. Però setmana rere setmana, tant sols queda finalista i queda descartada per a fer el tast setmanal. La veritat és que aquest clàssic, que segurament no es mereix quedar-se en l'oblit, es mereix d'una vegada per totes fer el salt a la nostre llista d'escollides. Així doncs, avui tastarem una blond.

Tastarem una cervesa d’abadia, que no hem de confondre amb una cervesa trapista. Les trapistes, com ja hem comentat altres vegades, només s’elaboren en els monestirs trapenses, concretament en sis belgues i un holandès, i sota l’estricte control de l’abat. En canvi les d’abadia estan inspirades en les receptes que es feien en abadies però es poden fer fora del recinte i sense el control dels monjos. Ens servirem una blond, és a dir una rossa, que en imatge es correspon al nom, però que en gust ens sobtarà al tenir la força i consistència de les receptes d’abadia belga. Al posar-la a la copa ens puja una escuma blanca consistent, tot i que es mostra discreta. La cervesa és de color groc, de color palla. És una mica tèrbola i brillant, com dèiem, una blond!

L’aroma és fresc, com d’herba, la presència és principalment de malta. El llúpol hi és poc, o gens, present. Podem notar-hi, també, fruits... cítrics potser? En boca ens sobta la seva força, podem copsar-hi, ara si, la fruita, taronja? Una amargor força pressent i un punt dolç a caramel i sucre candi. Ens queda una lleugera amargor final que es manté persistent a la boca.

Com hem dit al principi, ens ha sobtat la força i la consistència del gust. Potser la nostra predilecció per les cerveses fosques i en especial per les negres fa que tinguem certs prejudicis a l'hora d'escollir el tast setmanal. Potser hem de començar a deixar de banda certs tabús envers les blonds i començar a gaudir del que és una molt bona cervesa, la blond!